Cultura arrossera a la Costa Brava

Des de l'edat mitjana

Els orígens del conreu es remunten a l'edat mitjana, quan es construïren molins de blanquejar arròs com ara el de Pals (el més antic documentat), el 1452, i el d'Empúries, el 1458. Durant el segle XVIII, l'auge de l'arròs va ser espectacular, tot i les malalties que provocava el seu conreu, mentre l'aigua era estancada: la malària i el còlera. El 1837, va ser prohibit per l'elevada mortalitat. A l'Escala, va morir una cinquena part de la població.

A principi del segle XX, es va tornar a lluitar pel seu conreu i va ser durant la postguerra quan, per pal·liar les necessitats alimentàries de la població, es va tornar a conrear, especialment entre els anys 1940 i 1960. Josep Pericay, president de l'Agrupació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals (entitat que agrupa, avui, la vintena de productors d'arròs repartits entre l'Alt i el Baix Empordà), confirma que el moment de màxima expansió va ser als anys cinquanta, des de Pals i fins a Castelló d'Empúries.

Després d'uns anys de forta davallada, el cultiu de l'arròs a l'Empordà es va recuperar a partir dels noranta. Pericay explica que, en l'actualitat, hi ha prop d'un miler d'hectàrees que produeixen entre 5.500 i 6.000 tones d'arròs. La major part es concentra, avui, als voltants de Pals, un 5% a Castelló d'Empúries i un 15% a Bellcaire. D'aquesta producció només entre un 25 i un 30% es comercialitza com a Arròs de Pals, la resta la tracten empreses del sector d'Amposta. “El producte hi és, però desenvolupar un infraestructura pròpia és més complicat”, diu Pericay.

Llibre i DVD

L'exposició de l'Escala també recalca la relació que el cultiu de l'arròs ha anat teixint al llarg dels anys entre l'Empordà i les terres de l'Ebre i de València. Durant la postguerra, colles de treballadors es van traslladar a l'Empordà i algunes ja es van quedar a viure aquí.

La mostra es completa amb un llibre (prologat per l'historiador Joaquim Nadal) que recull articles d'especialistes en la matèria i un DVD de memòria oral, en què han col·laborat el Museu d'Arqueologia de Girona, el Museu Valencià d'Etnologia, la biblioteca de Sueca, l'Ajuntament de Castelló de la Ribera (València), el Museu de les Terres de l'Ebre, l'Ajuntament de Pals, l'Associació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals i l'arròs Molí de Pals, a més d'unes 40 persones entrevistades.

Campanya a Pals

L'àrea de Pals és, avui, el rovell de l'ou pel que fa el conreu de l'arròs i la seva promoció gastronòmica. Des de principi d'aquest mes, Pals està immers en les XXII jornades gastronòmiques Pals i la cuina de l'arròs. Es tracta d'una iniciativa que van iniciar l'any 1993 l'Ajuntament, molins i restaurants d'aquesta àrea per promocionar la producció i el consum d'aquest producte local.

Les activitats van començar l'1 de maig i acabaran el 31 del mateix mes. Enguany, 14 restaurants ofereixen menús especials amb preus que van dels 25 al 60 euros, per endinsar els visitants en les peculiaritats culinàries d'aquest arròs. Paral·lelament a l'oferta dels restaurants, també s'han programat diverses activitats: des d'una trobada i un concurs d'instagramers, fins a visites guiades als arrossars, un tastet popular de l'arròs de Pals (el dissabte 16 de maig) o un curs de cuina específicament dedicat a la preparació de l'arròs.

Més enllà de les activitats d'aquest mes de maig, un dels actes que cal destacar també a Pals serà la plantada tradicional de l'arròs que se celebrarà els dies 12, 13 i 14 de juny. Serà el segon any que s'organitzi aquesta activitat en què un grup de pagesos veterans faran una demostració pública de la plantació manual de l'arròs, tal com es feia abans de la mecanització del procés, amb els peus a l'aigua. A l'octubre, es tancarà el cicle amb la sega i els veterans també recordaran com es tallaven les espigues d'arròs, com es feien les garbes i com es col·locaven sobre la barca de fusta arrossegada per un cavall.