ALCALDES AMB HISTÒRIA
La recuperació dels caps de setmana
Francesc Martos, alcalde de Canovelles durant 25 anys, viu apartat del tot de la política local
Francesc Martos era un jove advocat de només 23 anys acabat de sortir de la universitat quan va aconseguir l’alcaldia de Canovelles encapçalant la llista del seu partit de sempre, el PSC.
Eren les primeres eleccions municipals de la democràcia (1979) i aquesta població, amb ell al capdavant, es va convertir en una plaça forta socialista de per vida, almenys fins avui. Va guanyar sempre, i amb majoria absoluta: set cops.
Va ser dels alcaldes més joves de la democràcia i explica que, per aquest motiu, mai no li van fer cap retret: La gent del poble em coneixia de tota la vida. Sense cap traspàs amb el darrer alcalde del franquisme, Joan Dordas, vam entrar a l’Ajuntament i ens vam trobar que no hi havia ni un duro i tot estava per fer. Vam començar a treballar en infrastructures, sobretot clavegueram i carrers sense asfaltar. Eren obres urgents.
Després van venir l’ambulatori, el pavelló i altres equipaments. Però del que més orgullós se sent Francesc Martos és de la biblioteca, inaugurada l’any 1999: Va ser un pas endavant i un salt qualitatiu perquè deixàvem enrere les urgències per apostar per un espai de cultura per a la gent de Canovelles.
Ara fa 10 anys va veure que potser el seu temps a la política local havia passat i va deixar l’alcaldia per ocupar la direcció general del Parc Tecnològic del Vallès, un ens de titularitat pública, a Cerdanyola: Allà hi ha molts tècnics, però jo hi faig de gestor, una feina que m’agrada i que em va permetre descobrir que els caps de setmana existeixen. Perquè Martos era dels alcaldes que ho eren les 24 hores del dia: A totes hores fas d’alcalde i quan vas pel carrer la gent t’atura, t’explica els seus problemes i et reclama solucions. Però ara ja no, perquè els ciutadans saben que la solució no està a les meves mans. Ara només em pregunten com estic.
Està allunyat del tot del dia a dia de l’Ajuntament que ara presideix el també socialista José Orive: Des de la constitució del seu govern, en què li vaig passar la vara de mando, no he tornat mai més a l’Ajuntament. No tenim cap problema, però entenc que ell ha de fer la seva. En aquests 10 anys només m’ha trucat una vegada per demanar-me què podia fer per una nevada anunciada.
Mirant enrere cap als 25 anys que va ser l’alcalde de Canovelles, Martos ho té clar: Diria que no tinc enemics, perquè quan havia de dir que no ho feia argumentant i parlant molt. I posat a la balança tot aquell període, i fent sumes i restes, el balanç és positiu. De tota manera hi ha episodis que el van marcar per sempre. Era el primer any de mandat i després que hagués tocat la loteria hi va haver el segrest de la nena Ana Maria Puerto Parra, a mans de Lluïsa Cunill. El cas va durar tres mesos i finalment es va descobrir que era morta. Jo mateix ho vaig comunicar a la família. Me’n vaig emportar el doctor Corredor i els ho vam dir. Va ser molt dur. Molt!.
Ara mateix, Francesc Martos presideix el Consell de Federació del PSC de la comarca, un càrrec més honorífic que res més.
"EL CANDIDAT NATURAL ERA JORDI TERRADES"
Francesc Martos, l’alcalde de Canovelles que ho va ser durant 25 anys, no pensava dedicar-se a la política: Havia acabat Dret i treballava a UGT. Però van arribar les primeres eleccions municipals i em vaig trobar al capdavant. Per què? Perquè el candidat natural era Jordi Terrades, del PSC abans que jo i membre de l’Assemblea de Catalunya... Però en aquell moment en Jordi feia la mili a Vitòria i no ho podia ser. Va anar així. A la foto, els regidors de la segona legislatura (1983), amb Jordi Terrades amb vestit clar, ara diputat i primer tinent d’alcalde a Granollers a la dreta de Francesc Martos.