la contra
Animalades
Les mostres de Camallera i Banyoles presenten els millors exemplars d'aus i gossos d'atura
Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, «animalada» és el fet o acte d'una persona grollera o ignorant, una neciesa o bestiesa. Fer l'animal, doncs, no és exclusiu de les bèsties. I, si no, podem recórrer a dites populars com ara la que diu que «Com més alt, més animal». Però no sempre que bategem una persona amb aquest qualificatiu ho fem amb sentit pejoratiu. Un exemple que ens ofereix el diccionari és «animal polític» –es diu d'aquell polític molt actiu, especialment dotat–. D'animals especialment dotats també n'hi ha. Són aquells als quals se'ls valora unes qualitats que en el món humà també són virtuts: bellesa, fortalesa, color, aspecte. D'animals espectaculars n'hem pogut veure aquest cap de setmana a les comarques gironines: a la mostra internacional d'aus, a Camallera, i a l'exposició monogràfica de gos d'atura, a Banyoles.
Gallines, galls, oques, ànecs, faisans, paons, cigonyes, coloms, cignes, lloros exòtics i mussols. De tot i més relacionat amb els animals de plomatge es va poder veure a l'exposició de Camallera, que enguany arribava a la catorzena edició. Fins a 1.500 aus reunides al pavelló polivalent i més d'una quarantena d'expositors de l'Estat i d'altres indrets del món. La mostra, organitzada per l'associació d'amics de les aus Giroca, presentava diverses novetats. Per exemple, un concurs de dibuix infantil o un campionat d'oca empordanesa. Es tracta d'una espècie minoritària, que es caracteritza per tenir els ulls blaus i un monyo al cap. Amb el campionat, Giroca pretenia incentivar nous criadors d'aquesta au. Com cada any, la convocatòria de la mostra va atraure un gran nombre de públic –professionals i curiosos– i es van repartir fins a 25 premis en diverses categories: millor au exòtica, millor au silvestre, millor gallina de raça catalana, de raça espanyola i al millor colom, entre d'altres.
De Camallera anem a Banyoles. I de les aus, passem als animals de quatre potes i, en concret, al gos d'atura català. Gairebé una vuitantena d'exemplars van participar ahir en la XXIX Exposició Monogràfica de Gos d'Atura Català, la més important que es fa de la varietat i que és puntuable per al campionat d'Espanya. El gos d'atura es defineix com un animal molt sobri, viu i intel·ligent, de mirada noble, caràcter rústic, molt devot del pastor i dels ramat i no s'apropa als desconeguts, per la qual cosa a vegades sembla esquerp. És un gran vigilant i molt resistent a la calor i al fred. Si, en general, el gos d'atura ja té totes aquestes virtuts, imagineu els exemplars que van participar en la mostra, que eren els millors dels millors de les nou categories en joc (campions, oberta, intermèdia, joves, cadells, molt cadells, veterans, parelles i grups de cria). Els participants eren d'arreu del món, però, bàsicament, catalans. I és que, segons van dir els organitzadors de l'exposició, els millors exemplars de gos d'atura català són a Catalunya. Només faltaria que, en això, féssim l'animal i ens passessin al davant!