Un noi de Planoles no pot donar sang a Anglaterra per ser homosexual
Roger Peñarroya explica la seva experiència i diu que a Catalunya n’ha donat entre 30 i 40 cops.
Roger Peñarroya és de Planoles, però fa un any va haver d’anar a viure a Anglaterra amb el seu marit perquè ni a Catalunya ni a l’Estat espanyol se’ls permet adoptar un nen. Ara allà s’ha trobat amb un altre problema similar. Resulta que per ser homosexual no li deixen donar sang, quan a Catalunya ell assegura que n’ha donat entre 30 i 40 vegades sense cap problema i tenint coneixement de la seva orientació sexual. A més, a Planoles gestionava les jornades de donació de sang. Segons explica, li van dir que els sabia molt de greu, però un home que ha mantingut relacions amb un altre home durant el darrer any no pot donar sang. Peñarroya diu que fins i tot m’he barallat amb els de NHS, que és la seguretat social anglesa.
Fa unes setmanes enrere Peñarroya va rebre una publicitat a la bústia de casa seva informant-lo que hi hauria una jornada de donació de sang a Portishead (el poble on viu actualment). Diu que com que sempre ha estat donant va pensar que ja era hora de participar en aquesta festa de la solidaritat al Regne Unit. El dia de la donació va arribar, i el procés que s’havia de seguir era molt similar al de Catalunya: omplir el formulari, test de ferro i pressió i xerrada prèvia amb el metge. La sorpresa, però, va ser amb el qüestionari: La majoria de preguntes eren com les de l’ICS, però n’hi havia dues o tres que feien referència explícita al gènere de les o la persona amb qui tenies relacions sexuals, explica. Ell ho va respondre tot, però durant la visita amb la infermera em va demanar sobre la meva vida sexual. Peñarroya els va dir que gaudia d’una llarga relació monògama de més de 10 anys amb qui actualment és el meu marit des de fa cinc anys. Immediatament la infermera li va dir que havia de consultar el tema amb la seva superior i als pocs segons aquesta es va adreçar a Peñarroya per dir-li que un home que ha mantingut relacions amb un altre home durant el darrer any no pot donar sang. Em vaig quedar glaçat! No m’ho esperava per res!, diu indignat, i malgrat que li va explicar el seu historial de donacions a Catalunya a sobre no es va creure que la sanitat pública acceptés donacions de sang d’homes homosexuals.
Peñarroya va marxar del centre amb un sentiment que feia molt anys que no tenia. Diu que va contenir tota la ràbia i indignació, ja que tenia present que el personal de la donació seguia la normativa que tenien definida i no era culpa seva que jo n’hagués quedat exclòs. Des d’aquell moment diu que ha estat investigant sobre el tema i que altres països europeus com França, Alemanya o Suècia porten a terme la mateixa restricció. I ara, a sobre, amb el vistiplau del Tribunal de Justícia Europeu, acaba.
Roger Peñarroya explica que en els models de donació de sang que hi ha a Catalunya, a l’Estat espanyol, Portugal, Itàlia o Polònia, a diferència d’Anglaterra, es considera que el risc es troba en certes pràctiques sexuals i no en col·lectius en concret. De fet, al Regne Unit un heterosexual pot canviar de parella cada nit de l’any i practicar sexe sense precaucions i no tindrà problemes per donar sang, es queixa Peñarroya.
Ell considera que la situació és molt greu, perquè creu que d’aquest debat es desprèn que les malalties de transmissió sexual són exclusives dels homes homosexuals, drogoaddictes i prostitutes. Tot plegat fa recordar als principis dels anys 80 quan es parlava que la sida era la malaltia gai. Resultat? Milions de persones de diferents col·lectius estan infectades pel virus a tot el món. Peñarroya no vol deixar de posar-hi una mica de sentit de l’humor i diu així doncs, en alguna cosa, Catalunya, l’Estat espanyol, Portugal, Itàlia i Polònia són els primers: en el rànquing del sentit comú!.
