Aprendre a fer de pare cuidador

Que de les crisis en surten oportunitats pot ser un tòpic, però a vegades és cert. Així ho creu en José Alberto Sánchez, un colombià de 48 anys que en fa gairebé tres que és a Barcelona. Les dificultats per trobar feina –d'ofici és torner– l'han convertit en el principal cuidador dels seus dos fills i l'han portat a descobrir que exercir de pare –“el rol de pare cuidador”, diu ell– també té moments deliciosos. Malauradament va haver d'assumir una situació que al seu país està molt mal vista: la seva dona és la que treballa i ell s'encarrega de la casa i les criatures. “A Llatinoamèrica és inconcebible que un home cuini i cuidi els fills”, subratlla. Ell, d'entrada, tampoc s'hi sentia gaire a gust, en aquest rol, i tenia conflictes amb les criatures. Va ser per això que quan li van oferir participar en un “taller de pares” a Càritas va dir que sí.

En José Alberto ha estat un de la desena de pares que han participat en aquesta primera experiència que s'ha dut a terme a Càritas del Barcelonès Sud. “Tant de bo hagués après fa deu anys el que sé ara! M'hauria estalviat molts enfrontaments amb els fills”, reconeix, i valora molt positivament l'experiència. Té dos nanos adolescents i, per resumir-ho, diu que es pensava que com a pare sempre tenia la raó i no els donava prou marge per actuar. “He après que en determinades edats, tant als 4 anys com en l'adolescència, els fills refermen el seu jo i la confrontació és perjudicial –assenyala–. Els has de dir el que tu creus millor, tot i que ells han de decidir. I decideixin el que decideixin, els has de donar la mà per acompanyar-los.”

Montse Torres, psicòloga de Càritas al Barcelonès Sud i creadora d'aquest taller, assenyala que en casos com el de José Alberto el problema és que apliquen massa rigidesa a l'hora d'educar els fills, i això provoca xocs i conflictes constants. Ella ho veia atenent els beneficiaris d'alguns programes de l'entitat –l'orientació laboral, per exemple–, i per això se li va acudir una teràpia grupal en què els pares que s'han de quedar a casa perquè no tenen feina poguessin compartir experiències i dubtes amb altres pares en la mateixa situació. La psicòloga planteja que ha estat clau que ho facin en “un espai sense dones i amb un terapeuta home, perquè els dóna confiança”. “Han revitalitzat els vincles afectius i han redescobert la relació amb els fills”, assegura. I hi afegeix un punt important: “Per assumir aquest canvi de rol a la llar necessiten temps d'adaptació, perquè provenen d'una educació masclista.”

El psicòleg que ha conduït el taller, Josep Maria Lozano, planteja que ha estat important fer-los adonar que no es tracta ben bé d'un canvi de rols a la llar, sinó de desmuntar els rols tradicionals. “Ha anat més bé del que preveia –assenyala– i han descobert la tendresa i l'afecte a través de la cura.” En José Alberto s'ha format en atenció sociosanitària i treballa a mitja jornada. No diu que la crisi sigui una oportunitat, però sí que veu que li ha fet descobrir el que “es perden” els homes que treballen tot el dia i es desentenen dels fills.