El crim de ser dones i ‘rojas'

Arribaven a la presó de les Corts desfetes, famèliques i sobretot confoses. No sabien per què les havien detingut, moltes només eren allà perquè no havien trobat el marit o els fills a casa. “Si lluites per una idea, encara que pateixis, tens més resistència, però aquelles pobres dones no sabien res de res”, explicava el testimoni d'una de les dones que van ser empresonades per la repressió franquista. Onze d'elles van morir afusellades al Camp de la Bota. El seu únic crim era ser dones i d'esquerres, i així es va recordar dijous en un acte d'homenatge organitzat en el marc de la Setmana Cultural de la Mina. L'auditori de la biblioteca Font de la Mina va quedar petit en un sentit reconeixement a aquelles dones i una reivindicació de la memòria històrica d'aquells dramàtics fets.

Cristina, Carme, Eugènia, Ramona, Neus, Dolors, Magdalena, Elionor, Virgínia, Assumpció i Inés van ser homenatjades ben a prop d'on van ser abatudes a trets. La seva sang va tacar la sorra del Camp de la Bota i després de la seva mort van patir una segona condemna, la de l'oblit, que ara diferents col·lectius s'esforcen a trencar. El primer pas va ser la col·locació el març passat d'una placa amb els seus noms a l'espai que havia ocupat el parapet on entre els anys 1939 i 1952 van ser afusellades més de 1.700 persones. La placa se suma al plafó del Memorial Democràtic, que vol recordar els morts per la repressió franquista.

La duresa de les condicions de vida a la presó i els testimonis colpidors de les dones que les van viure van centrar la jornada, en què també hi va haver una emotiva lectura dramatitzada d'alguns fragments de cartes escrites per aquestes dones abans de morir. El responsable de l'arxiu històric de la Mina i el Camp de la Bota, Josep Maria Montferrer, avançava al principi el caràcter de l'acte: “Se us trencarà el cor, però també se us obriran els ulls.” Aquest era l'objectiu. I és que com van repetir diversos participants, l'Estat espanyol és el segon país del món en nombre de fosses comunes sense obrir. Les restes de 230.000 persones estan pendents d'identificar, un fet que l'actriu Montserrat Carulla, present a l'acte, qualificava de “vergonyós”. “Sento ràbia pel destí d'aquestes dones capaces de lluitar per les seves famílies, víctimes de la gran venjança del criminal Franco, el pitjor assassí de la història d'Europa”, assegurava. L'acte va servir per presentar la proposta de diferents col·lectius que treballen perquè s'instal·li un monument a la memòria de totes les dones que van passar per la presó de les Corts, que estava situada a l'emplaçament que ara ocupa El Corte Inglés de Maria Cristina.