La pobresa infantil s'accentua i es fa crònica
Un de cada tres infants de l'Estat és pobre i un de cada deu viu en situació de pobresa severa
Una prestació de 1.000 euros a l'any per fill permetria treure uns 400.000 menors de la precarietat, segons un estudi
“Créixer en una llar pobra té greus conseqüències”, alerta l'informe
Un de cada deu menors de l'Estat –uns 840.000 infants– viu en una situació de pobresa crònica i es farà gran en aquesta situació de precarietat econòmica si no hi ha una aposta real de les administracions per polítiques de suport a les famílies. És una de les conclusions de l'estudi Infància, pobresa i crisi econòmica, que forma part de la Col·lecció d'Estudis Socials de l'Obra Social La Caixa i que es va presentar ahir a Madrid.
La investigació s'ha fet amb dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) entre el 2004 i el 2012 i evidencia que la cronificació de la pobresa infantil es produeix sobretot en llars on hi ha una parella i dos fills, perquè en molts casos tenen ingressos inferiors a 632 euros. Pel que fa a edats, el risc de pobresa és més elevat en la franja entre els 14 i els 17 anys, i també entre els fills de famílies monomarentals, nombroses o amb pares procedents de fora d'Europa.
L'autora del treball, la doctora en economia aplicada de la Universitat de Girona Sara Ayllón, va recordar que la taxa de pobresa infantil a l'Estat és la més elevada de tots els països de la Unió Europea, i només és inferior a la de Romania. Tot i ser dades del 2012, Ayllón va assegurar que els resultats són totalment extrapolables a l'actualitat, perquè, “per desgràcia, la situació no ha canviat gaire”.
Vist el panorama de precarietat que presenta l'estudi, l'autora calcula que amb una ajuda de 1.000 euros a l'any per infant, condicionada a la renda i destinada a les llars en situació de pobresa, s'aconseguiria treure més de 400.000 menors de l'exclusió. Calcula, a més, que això significaria un 0,9% de la inversió social.
L'exemple d'Europa
En la qüestió d'un possible suport econòmic per a llars on hi ha infants, Ayllón va recordar que ja existeix en molts països europeus, sobretot en els casos de famílies monoparentals i nombroses.
L'estudi fa un seguiment de les famílies durant quatre anys –s'anomena pobresa dinàmica– i conclou que el 44% de les criatures han viscut en la precarietat en algun moment i que una de cada deu és pobra durant tot aquest període. “Aquests nens probablement ja eren pobres abans i ho continuen sent després d'aquests quatre anys analitzats”, va assenyalar la investigadora, que va insistir que, si no reben cap suport, el més probable és que es “passin la infància i l'adolescència en la pobresa”.
Quan els pares no treballen, les taxes de pobresa i privació oscil·len entre el 50% i el 70%. Així, a les llars monoparentals amb el progenitor a l'atur és de 54%, i si treballa, del 30%. A les llars amb els dos pares a l'atur és del 69% i en les que com a mínim n'hi ha un que treballa, del 34%.
“Els infants són els més perjudicats pels problemes derivats de la crisi econòmica i entre les causes hi ha la falta d'una política familiar forta”, va indicar Ayllón, que, a més de l'atur, també es va referir a les conseqüències negatives per a les famílies de les elevades taxes d'atur, així com de la caiguda de la majoria dels salaris.
I, pel que fa al futur, també va llançar un advertiment: “Néixer i créixer en una llar pobra té conseqüències molt greus a llarg termini. Per començar, d'adults tindran menys salut i menys oportunitats en el mercat de treball.” Ayllón va explicar que la taxa de pobresa infantil ja era un problema a l'Estat abans de la crisi econòmica i en els últims anys s'ha agreujat. Un dels problemes és que el sistema de prestacions actual està pensat per reduir la pobresa entre els adults més que no pas en el col·lectiu de menors.
Mig milió de nens i nenes pobres a Catalunya
Una diagnosi similar ha fet l'observatori d'Unicef Catalunya: prop de mig milió d'infants viuen en situació de pobresa, segons un informe presentat fa pocs dies. La pobresa i la situació d'exclusió social entre els menors de 18 anys –assenyala l'informe– va augmentar fins al 33% a Catalunya l'any 2014, uns tres punts per sobre respecte a l'any 2013.
I no només això: segons Unicef, les llars amb infants són precisament les més afectades per la pobresa, fins al punt que la taxa de risc de pobresa i exclusió social entre els menors de 18 anys es manté més de deu punts per sobre de la del conjunt de la població catalana, que és del 21,8%.
Des del començament de la crisi, els nivells de pobresa entre els menors d'edat s'han mantingut molt alts, i Catalunya i el conjunt de l'Estat s'han situat a la cua d'Europa en benestar infantil. “La pobresa continua tenint rostre d'infant. És inacceptable que les taxes de pobresa infantil siguin deu punts superiors a les del conjunt de la societat. És una vulneració de drets evitable que exigeix prioritzar mesures i inversió per tal de blindar els drets de la infància des de totes les administracions”, ha indicat Quima Oliver, coordinadora d'Unicef Comitè Catalunya.
Unicef recorda que la inversió en família continua sent l'assignatura pendent, ja que a Catalunya només s'hi destina el 0,9% del producte interior brut, i a l'Estat, un 1,4%, molt lluny de la mitjana europea, del 2,2%.
