REPORTATGE
Lliri groc contra l’amoni dels rius
Els primers resultats de l’Urban River Lab mostren l’eficiència de plates per reduir contaminants
La presència del lliri groc ajuda a reduir la presència d’amoni un element que a partir de determinades concentracions impossibilita la supevivència de determinades espècies a l’aigua tractada a les depuradores que es retorna als rius.
La reducció es xifra en 0,5 mil·ligrams per litre de nitrogen en un tram de 12 metres, la llargària del canal artificial on es fan les proves i els càlculs. La davallada es dóna, sobretot, a l’aigua subsuperficial.
Aquesta és una de les primeres constatacions que s’ha aconseguit a patir de la investigació científica que des del mes de gener es fa a l’Urban River Lab (URL), situat a la depuradora de Montornès. Es tracta d’un gran laboratori a l’aire lliure que a través de 18 canals artificials de 12 metres de llargada reprodueix les condicions reals d’un riu en un ambient controlat i, per tant, que pot ser estudiat. Està claríssim que les plantes tenen una incidència molt gran en la qualitat de l’aigua. Hem vist que incideixen en la concentració d’amoni, que és clau per a la vida al riu i que podem arribar a posar a zero, ressalta Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea Conservació. Els resultats són molt esperançadors. Anem pel bon camí i ara ens queda afinar, afegeix Sorolla, que ressalta que el treball a l’URL permet entendre coses que abans no enteníem quan les vèiem als rius.
Fins aquest divendres, una vintena d’investigadors de diversos centres de recerca dels Estats Units, Alemanya o la Gran Bretanya hi han estat fent experiments. Aquests experts han aportat tecnologia puntera com sistemes per mesurar els moviments de l’aigua subterrània a partir del canvi de temperatures o de les emissions de gasos que permetran obtenir una gran quantitat de dades i disposar de més informació per determinar la incidència que la presència de determinades espècies pot tenir en la millora de la qualitat de l’aigua que circula pels rius de la conca del Besòs.
L’estudi s’ha fet comparant els paràmetres de canals amb
presència del lliri groc i d’altres sense vegetació. Obtenim molts paràmetres de resposta que giren al voltant del fet d’haver-hi planta o no, exposava Eugènia Martí, científica titular del Centre d’Estudis Avançats de Blanes-CSIC, una de les responsables de les investigacions de l’URL. Els estudis d’aquests dies s’han centrat en aquesta espècie perquè s’ha vist que és la que té, per ara, un comportament més positiu.
Fins ara, també s’ha vist que l’existència de plantes del lliri groc però també de la boga, el canyís, el jonc o la lisimàquia, totes autòctones amb les quals s’investiga facilita la presència al subsòl de determinats microorganismes que contribueixen a reduir la presència de nitrats a l’aigua depurada que arriba als rius. El funcionament d’aquestes plantes està contribuint a millorar la qualitat química dels rius, va assegurar Eugènia Martí.
Aquesta recerca ha d’acabar traslladant-se a la manera com es gestionen els rius de la conca del Besòs. Hem de veure com podem fer que la química dels rius millori canviant tècniques d’introducció de l’aigua, de restauració dels rius, quines plantes fem servir, com les plantem, on les situem..., diu Sorolla.
