El mur caigut per la ventada, a Terrassa, estava mal fet

El mur perimetral de l'antiga fàbrica AEG de Terrassa que el 9 de desembre passat, en un violent episodi de vent, va caure sobre una noia de 16 anys i un jove de 27 anys provocant-los la mort, tenia deficiències constructives. En concret, i segons es desprèn d'un informe fet pel departament d'enginyeria de la construcció de la UPC al qual ha tingut accés El PuntAvui, hi havia un defecte en un pilar metàl·lic que subjectava lateralment el mur que podria haver facilitat la seva caiguda en un dia que es van superar ratxes de vent de més de 130 quilòmetres per hora. El dictamen encarregat pel consistori i que van elaborar els doctors enginyers de camins, canals i ports Climent Molins i Pere Roca amb altres col·laboradors conclou que l'ancoratge d'aquest pilar fet amb sis estreps a la solera sobre una capa de terra eren massa curts, fet que va provocar que es reduís a menys de la meitat la resistència que exigia la normativa existent per a les edificacions i construcció de murs de la dècada dels 70, just quan es va aixecar. El dictamen també conclou que el mur ubicat a l'avinguda Jaume I, amb independència que l'ancoratge del pilar estigués mal fet, tenia una resistència davant l'acció del vent amb un factor de seguretat inferior del que exigien les normes.

La hipòtesi, tot i admetre que “no es pot assegurar al 100%”, com explica el director de Serveis d'Urbanisme, Planificació Territorial i Grans Infraestructures de l'Ajuntament, Antoni Serra, és que “l'excessiva esveltesa del mur, combinat amb un ancoratge curt de la base del pilar” i les ratxes fortes de vent acabessin fent cedir en bloc el mur, que en alguns trams tenia una alçada de 3,7 metres, sobre les dues víctimes en menys d'un segon, tal com es pot comprovar en el visionat d'un vídeo de la gasolinera del davant que va enregistrar el moment de la seva caiguda.

L'informe, de 88 pàgines, fa una exhaustiva anàlisi del mur tenint en compte la seva composició constructiva, la normativa vigent, l'estructura i la capacitat de resistència a partir de càlculs i proves analítiques de resistència dels materials, com ara el formigó i morter emprat, la totxana i el maó calat que va col·lapsar i del pilar metàl·lic, entre d'altres. En aquest sentit, es deixa clar que els materials emprats en la construcció eren correctes i amb una resistència dins dels estàndards.

Un altre factor que recull l'estudi, i que també va poder tenir una incidència en la caiguda del mur, és que l'any 2006 es van enderrocar unes naus de l'antiga fàbrica AEG, just a a tocar del mur aixecat l'any 1976, precisament per tapar aquestes edificacions fetes entre el 1967 i el 1972. Es van deixar com a mur interior les parets dels edificis que tenien contraforts mantenint la forma triangular dels capcers de les naus. El pilar metàl·lic defectuós, a banda d'estar mal ancorat al terra, també estava fixat amb dues varetes al mur interior, fet que explicaria que en l'accident, a més dels 82 m² del mur exterior, també n'arrossegués 17 m² de l'interior. Tot i que no es considera un factor determinant, els tècnics determinen que la desaparició de les naus, l'any 2006, va canviar l'exposició del vent sobre el mur caigut, ja que fins aleshores el resguardaven. Els promotors de l'enderroc van ser l'empresa Volconsa Construcción y Desarrollo de Servicios SA i Inmobiliaria Colonial SA, segons el pla
de millora urbanística de l'antiga fàbrica AEG.

El mur es va aixecar entre els anys 1975 i el 1976 per encàrrec de l'empresa AEG Ibérica d'Electricidad SA, en una obra inclosa dins el projecte de construcció d'un dipòsit de tractament de deixalleria industrial a la confluència entre la carretera de Castellar i l'avinguda Jaume I. Els treballs van coincidir amb la urbanització de l'avinguda Jaume I, executats entre 1973 i 1976.

Un segon informe sobre el comportament del vent el 9 de desembre passat a Terrassa elaborat pel catedràtic de la UPC de física aplicada Daniel Crespo i el professor de física aplicada Jordi Mazón certifiquen que es va produir un vent intens inhabitual a la comarca de component nord i nord-est pel pas d'un font fred aquella matinada, amb un viratge de direcció al prelitoral central, un increment de la velocitat a la Mola o la Serra de l'Obac per una estabilitat atmosfèrica i el seu descens per la plana del Vallès amb un flux sobre Terrassa d'uns 100 quilòmetres per hora a pocs metres de terra a les 13 hores i 20 minuts, quan va caure el mur. Els cops de vent puntual podien haver arribat a la ciutat als 130 quilòmetres.

En funció de les dades d'estacions meteorològiques i l'anàlisi de direcció i estimacions de velocitat del vent, l'estudi conclou que les intenses ràfegues en una direcció poc habitual van provocar “importants variacions de la pressió dinàmica sobre el mur, i conseqüentment es pot afirmar que la força sobre el mur va patir sobtats increments”, tot i que en el moment de la caiguda la velocitat del vent no havia arribat al punt àlgid.