REPORTATGE
La crònica fotogràfica de la Garriga dels anys seixanta
Eugènia i Miquel Andreu digitalitzen totes les fotografies fetes per l’avi i el pare
La història d’Andreu Fotògraf a la Garriga va començar l’any 1940 amb Victorino Andreu i el seu germà Francisco.
Per celebrar els 75 anys de presència garriguenca, els seus néts, Miquel i Eugènia Andreu, que segueixen al capdavant del negoci, han començat a exposar després de digitalitzar-les les fotografies antigues que van fer el seu avi Victorino i el seu pare Miquel, mort l’any 1985. La imatge més antiga exposada, de 1944, és el casament de Camila Blancafort París, filla del compositor garriguenc Manel Blancafort.
Els primers resultats s’han pogut veure aquests dies de Corpus amb les fotos penjades als aparadors de la botiga que regenten al carrer Calàbria. Els garriguencs han acollit l’exposició amb molt interès i ganes de trobar-se en alguna de les imatges penjades que abasten, sobretot, el final dels anys cinquanta i la dècada dels seixanta. L’aparador dels Andreu encara es podrà veure dues setmanes més. La visita a aquesta mostra és una bona oportunitat d’acostar-se a la vida garriguenca de fa 50 anys: hi ha recollides festes populars com Corpus, equips de futbol, grups escolars i de cantaires, esdeveniments assenyalats com la Santa Missió i el centenari de les Monges Franciscanes, successos com els incendis de la fàbrica Blavi i del Bell-Estil... I un bon nombre de casaments que tenen una part destacada en la mostra.
TOT DIGITALITZAT
Els germans que ara regenten l’establiment, Eugènia i Miquel Andreu, juntament amb Dolors Ferrer, la dona de Miquel, s’han proposat digitalitzar tots els negatius que tenen guardats a la botiga. És una feina immensa que han començat a fer una estona cada dia. De moment, ja tenen escanejades i arxivades digitalment unes nou-centes carpetes, cadascuna de les quals guarda de dos a quatre rodets. La seva voluntat és anar avançant fins a haver escanejat tots els negatius que el seu pare anava apilant en un racó i que es conserven ben embolicats. Entre les fotografies fetes per l’avi, pel pare i pels fills Andreu s’arribarà a tenir un retrat no exhaustiu però molt interessant del que va ser la vida de la Garriga des de l’any 1940 fins ara.
