Debat pels jocs inflables a la badia guixolenca de Sant Pol
Residents i establiments com ara La Gavina i La Taverna del Mar en critiquen l'impacte visual en un espai turístic “de qualitat”
El municipi no descarta fer-hi canvis, i altres veïns defensen el nou servei
La plataforma aquàtica de jocs inflables que des de fa un parell de setmanes s'ha instal·lat al mig de la badia guixolenca de Sant Pol –a les portes del nucli veí de s'Agaró– no deixa indiferent ningú. Els promotors l'han ancorat, segons la concessió i el permís de Costes de la Generalitat, a escassos metres de la platja dels Banys de s'Agaró, La Taverna del Mar i el complex hoteler de La Gavina. Diversos veïns han manifestat en els darrers dies el malestar per la presència del castell inflable, de colors verd i groc, per l'impacte visual. Des dels establiments encara no han traslladat cap queixa al consistori, però creuen que “no ajuda” a consolidar la feina per “atraure turisme de qualitat“.
D'altres guixolencs, en canvi, no veuen malament el nou servei. I comparen el seu impacte visual amb el de les desenes de vaixells amarrats durant la temporada d'estiu a pocs metres de la platja o el dels xalets i edificis que assetgen els turons que envolten la badia. El nou regidor de Turisme guixolenc, Salvador Calabuig, es mostrava obert a parlar amb els veïns sobre el futur de la instal·lació, que d'acord amb la concessió municipal aprovada per l'anterior govern podria tornar a funcionar les dues pròximes temporades d'estiu si Costes renova la llicència. Calabuig diu que escoltarà detractors i partidaris, i obre la porta a estudiar una solució de consens amb vista a l'any vinent.
A diferència de les plataformes flotants gratuïtes que sovintegen aquests dies en diverses platges gironines, el nou parc de jocs inflables és de pagament, amb tarifes de 10 euros l'hora o bé 25 per tota una jornada. La instal·lació continuarà funcionant durant tota la temporada estival, fins a mitjan setembre.
LA XIFRA
LA FRASE
Una altra polèmica estival
Amb l'arribada de l'estiu, creixen els conflictes d'interessos a les zones turístiques. I a Sant Feliu un dels clàssics solia ajornar-se fins a l'inici de la setmana de festa major, amb el gros de les activitats concentrades a la façana del litoral i les queixes dels segons residents –que predominen entre els inquilins del passeig– sotmesos a un seguit de dies de màxima activitat fins ben entrada la matinada. En els darrers anys, per exemple, hi ha hagut queixes pel rosari de concerts, actuacions i balls populars al passeig. I les atraccions de la fira han protagonitzat un llarg èxode entre diferents espais per conciliar les molèsties amb les ganes de gresca dels visitants i la necessitat de fer calaix del petit comerç i els establiments de restauració.
Com sempre, la sang no arribarà ni al riu ni a la platja, però les polèmiques fan aflorar la tensa convivència entre els autòctons i els forans –que en el cas de Sant Feliu, amb poc pes del sector hoteler, solen ser segons residents amb elevat pedigrí–: “Els de fora són els primers a protestar; semblen els amos”, sentenciava una veïna.
