José Orive: “Crec en les classes socials, no en els territoris”

Entreivsta a l’alcalde de Canovelles, José Orive, que ha conservat la majoria absoluta del PSC a l’Ajuntament.

Perdoni que comenci amb una pregunta personal. Quants quilos ha perdut?
Vint-i-un. Ara estic en 75.

Com ho ha fet?
Cal trobar el moment i la motivació i la meva motivació és que sóc diabètic. Prenc pastilles i la doctora em va dir que havia de fer alguna cosa perquè si no m’hauria de punxar insulina. Vaig començar a fer dieta controlada i exercici. Era un esforç llevar-se cada dia a les 6 del matí per anar a córrer fins que va arribar un moment que em vaig començar a aprimar i em va començar a agradar. Però no hi vaig sol. Hi ha un noi de Canovelles, el José Manuel, que era corredor professional i va tenir un problema de cor. Va començar a sortir amb bicicleta i la seva dona l’acompanyava corrent. A partir d’aquí va començar a anar gent amb ell i ara som gairebé 40 persones.

Per què diu que s’ha estigmatitzat Canovelles?
Perquè crec que la gent de Canovelles necessita augmentar la seva autoestima perquè té raons suficients.

Quines?
Tenim equipaments que són millors que els de molts altres municipis, les escoles bressol, la biblioteca, el centre cultural, el teatre, el centre poliesportiu... Hi ha moltes raons per estar orgullós del municipi.

També hi ha problemes.
Clar, però com a tot arreu.

Qui estigmatitza?
Primer la poca autoestima que tenen alguns ciutadans. Quan els preguntes “on vius?”, diuen “a Granollers”. I també els mitjans de comunicació.

Per què?
Perquè quan la cosa funciona sense problemes i tenim actes culturals, com ara el Mercat Medieval, no se’n fa ressò. Només quan hi ha alguna cosa negativa i això sembla que sigui realment el que és el municipi.

De tota manera, els números canten. Quin percentatge d’immigrants no comunitaris tenen?
Estem baixant. De les dades oficials no te’n pots fiar perquè no estan al dia. Amb les nostres pròpies dades, hem passat del 24 al 18 i escaig per cent. Hi ha gent que ha marxat i després hi ha gent que són espanyols, tot i que potser van néixer al Marroc i porten mocador.

També hi ha un barri amb molta concentració de persones d’ètnia gitana.
Sí, però aquesta població fa més temps que viu aquí que jo. Tenen una religió diferent i uns costums diferents. I també han passat per èpoques. Hi havia una època en què el paper del patriarca era important. Ara tenen molt respecte per la gent gran, però no és el mateix.

I la taxa d’atur?
Cal tenir en compte que la gent que emigra és la que té menys recursos i menys formació. La gran majoria de l’atur que tenim és de gent immigrada. També tenim la renda per càpita per sota de la mitjana. Tenim una població molt humil. És Canovelles, amb les seves coses positives i negatives.

Per què va impulsar la firma d’un acord per la convivència entre religions?
Vaig pensar que els líders religiosos són també líders socials i vaig intentar que es coneguessin entre ells i trobar aquests elements que els uneixen i que donessin un missatge únic de convivència i de pau.

I el resultat?
Els missatges que donen en els centres de culte. Jo he anat a l’església evangèlica, a la mesquita i a l’església catòlica i he participat en aquests missatges. Però també la inquietud que hi ha en els temes socials. Col·laboren i són corresponsables en la situació complicada que vivim.

Hi ha problemes de convivència?
Greus, no. Potser de veïnatge. Són hàbits i costums diferents. Hem de marcar quines són les normes que cal respectar vinguis d’on vinguis. Hi ha dues maneres; conscienciant la gent amb campanyes i amb sanció. La sanció sempre és més difícil perquè has d’enxampar la persona en el moment. Però el més important és respectar els altres. Ara hi ha el ramadà i veuràs pel carrer gent més arreglada, amb túniques.

Sí, però quantes nenes immigrants deixen l’escola sense acabar l’ESO?
Jo diria que es dóna més en les nenes gitanes. I ara aquesta associació gitana de dones emprenedores vol incidir en això. Jo crec que la mateixa comunitat gitana es comença a adonar que les nenes també han d’estudiar i no casar-se tan joves.

Els pisos ocupats encara són un problema?
N’hi ha de dos tipus. Un és la gent que han fet fora del pis i que s’hi ha quedat d’okupa. No creen cap problema de convivència. Després hi ha l’ocupació que més preocupa, la de gent que fins i tot no són del poble. No ho podem demostrar però tenim sospites que hi ha algun negoci al darrere. Qui dóna el cop de peu a la porta fa un lloguer fals i cobra al que entra a viure.

Què poden fer?
Poc. Només mediació perquè la convivència es mantingui. La decisió l’ha de prendre el jutge.

Continuen els desnonaments?
Van a menys i els que s’intenten no es fan perquè hi ha una intervenció de la PAH o de l’Ajuntament i s’arriba a un acord de lloguer social o es busca un pis alternatiu. Ara crec que hi ha més sensibilitat per part dels jutges.

Què fan amb les famílies que viuen sense aigua o sense llum?
Quan ho detectem, pel que fa a l’aigua, parlem amb Sorea perquè l’aigua no es pot tallar i en el tema de la llum negociem amb l’empresa i l’Ajuntament paga la connexió.

Quan estarà feta l’escola Quatre Vents?
Jo crec que per al curs 2016/2017.

Estar al costat de Granollers té més avantatges o inconvenients?
Els avantatges és que estem al costat d’una gran ciutat. Podem anar caminant a l’hospital i tenim serveis, com el transport i també comerç. El problema és que cal impulsar una identitat comercial pròpia, però hi ha més avantatges que inconvenients.

Impulsar grans superfícies al polígon no és un model comercial gaire sostenible.
Creen llocs de treball i és un model que es pot compaginar. Està provat que quan es munta un Decathlon en una zona creixen les petites botigues d’esports. Els comerciants s’han adonat que si en comptes d’una sabateria n’hi ha quatre, millor per a tothom. És més fàcil de vendre quan hi ha diversitat i la gent pot triar.

Aquest és un poble de grans contrastos. Hi ha Can Duran i la Barriada Nova. Com ho gestionen?
Primer cal crear el sentiment que la gent forma part de Canovelles. El Mil·lenari va ser molt important perquè es va treballar aquesta identitat de poble. I després donant resposta a les necessitats de cadascú. En aquests moments de crisi hem d’atendre gent de la Barriada Nova, però també de Can Duran, perquè aquí pots tenir una casa molt gran però que no pots mantenir perquè potser l’empresa ha anat malament i tens una casa que no compra ningú.

Per què diu que cal incidir en la formació?
La gent no està formada per donar resposta a les necessitats de les empreses.

I la formació reglada no és vàlida?
Sempre va tard i és la mateixa societat la que va endavant. Hem de fer formació ocupacional i projectes conjunts. I veure quin paper té cada municipi. Quan fem plans d’ocupació i contractem gent del poble també és una limitació perquè les possibilitats que té Canovelles per contractar no són les mateixes que té Granollers. Ens hem de preguntar quin paper té cada ajuntament. Per exemple, les Franqueses s’encarrega més del tema d’emprenedors, i la gent de Canovelles, de formació...

Mayoral diu que la solució a Catalunya és fer un referèndum. Com ho veu?
La relació amb Espanya ha de ser diferent perquè ara és discriminatòria. Jo considero que la independència no és la solució, però sigui el que sigui només es pot fer d’una manera, que és parlant, negociant i arribant a acords. La gent ha de votar, però el que es voti ha de ser vinculant. I després li diré una altra cosa. Jo encara sóc de l’antiga escola, jo crec en les classes socials i no tant en els territoris. M’interessen més quines són les polítiques socials que quin és el territori on s’apliquen. Hi ha gent que diu que si tenim la independència podrem fer polítiques socials però en aquests moments molts dels que volen la independència aquestes polítiques no les estan fent.

La notícia completa a