El Serrallo, entre el passat i el futur

Afirma el periodista Joan Antoni Domènech en el seu llibre Teoria sobre el Serrallo que aquest barri i la Part Alta de Tarragona són “els espais que més càrrega poètica guarden” en aquesta ciutat tan lligada al seu passat romà. Segons el mateix autor, el Serrallo es tracta “d'un món que es dilueix, amb personatges que representen el darrer batec” d'una altra manera de viure.

Una forma de vida que entre el 29 de juny, Sant Pere, i el 16 de juliol, Verge del Carme, recupera el seu caliu festiu més relacionat amb la pesca tradicional. La junta veïnal presidida per Ferran Diago ha incrementat en els darrers anys el nombre d'actes amb motiu del Carme. Com no pot ser d'una altra manera, es manté la lluïda processó marítima de la Verge acompanyada per les barques del dia 16 de juliol i la missa solemne al moll pesquer, que aplega gent forana també. Els actes, però, s'han ampliat per oferir-ne també a la canalla i a la gent gran.

Amb una població de 1.100 habitants, el Serrallo ha estat sempre molt marcat per una geografia que l'ha reclòs entre la via del tren, el Francolí i la mar. Paradoxalment, Domènech considera que va ser aquesta barrera la que “va salvar” el barri de la uniformització amb la resta de ciutat. Poble dintre de la ciutat, illa enmig de Tarragona..., les definicions sobre aquesta zona típicament tarragonina en destaquen sempre el seu aïllament respecte a l'entorn.

En l'aspecte social, els serrallencs presumeixen que tothom es coneix i es dirigeix, molt freqüentment, pel renom que tenen els habitants de tota la vida del barri. Ros de la Guita, Nano de la Rosona, Xuflero… són exemples de l'enginy popular en aquest camp.

“La majoria de famílies estan emparentades”, afirma Diago, que reconeix amb orgull que la seva ja acumula quatre generacions que viuen en aquesta zona. Igualment serrallenca de pedigrí és la secretària de la Confraria de Pescadors, Rosa Sans, que recorda l'important paper que aquest organisme ha tingut en la vida cívica, fins al punt que“durant un temps va fer d'ajuntament” de la zona.

“Volem que les persones siguin les protagonistes”, afirma Diago, que ha participat en el recent projecte de fotografia col·laborativa El Serrallo, de l'artista Alba Rodríguez Núñez. Aquest projecte, que retrata habitants diversos del barri, es pot admirar sota el pont de la Petxina, un dels dos que separen l'àrea de la resta de Tarragona. I és que, sens dubte, el futur es troba entre aquestes mirades que ens interroguen des de les parets del pont, però hi ha qui, com Domènech, es plany que tot un món de personatges típics i irrepetibles vagi desapareixent sense remei.