Aquesta transparència

Els gira-sols et planten cara, humiteges les galtes, i és que podries ser el gat arraulit en una cuneta, el cadell escanyat a la sèquia, la dona amnèsica a la cruïlla, l'home bru dalt d'una tanca, el nadó que s'ha empassat la mar. Però seràs els camins, la mirada en el ruixim, els ulls de la rosada, els espinguets dels ocells, la llum segrestada, el no-res.

La vida continua cada matí encara que tu no la mires, amb els petits costums, com ara la veïna que neteja les finestres encimbellada damunt d'una escala plegable; els vehicles que tomben les cantonades i travessen els passos de vianants a tota virolla. Al taller vora la parada de l'autobús la sentor de greix arroenta l'ambient; el nen que va a l'escola d'estiu tot enriolat, motxilla a l'esquena, gorreta al cap, i que estreny la mà del germà gran. En uns coneguts grans magatzems de ciutat has escoltat parlar en valencià i això és versemblantment engrescador.

De vegades penses que la claror té una eternitat alba, una pregonesa a què la nit no assolirà el seu espai, tot i així les percepcions estan avesades a cometre tot de malencerts, i és que l'instant sempre vol manifestar-se com una rauxa infinita. T'agrada la contemplació d'allò que a penes percebem, el menut degoteig dels gestos humans, atendre la fressa de la quotidianitat vertiginosa, la fimbradissa figura d'alguns animals en què no reparem, el lleu escolar-se de la clepsidra mentre flaires el silenci i el sents glatir dins de la pell com un glòbul de sang. Frises per ser aresta de la buidor, surar entre la fosca i amarar-la de claredat, però no saps gestionar el món que t'envolta, els rituals que cada dia et semblen més estrafolaris, fins i tot forassenyats. Tot d'una et desglaces en l'anhel que t'arramba el migjorn.

Les carreteres que menen envers el sud palesen una transparència que et permet ataüllar miratges abans d'ésser. Els retorns són una troca de quimeres que refan els moments, te'ls recrea sense recança. Les pampallugues del llostre sobre la Serra de Castril anuncien que estàs ací de bell nou. Has enferrissat la boira freturosa de la teua illa, tot i que saps que no hi pertanys, només has de gaudir-ne com una convidada transitòria. El temps ací és un altre, i tu perds l'edat en transformar-te en una nena trapella. Escarbotaràs el paisatge a la recerca de la joia que vols endur-te'n, saps que demà, en badar l'esguard, s'il·luminarà la carena amb què despertes allà.

15 juliol 2015