INFORME SOBRE LA CONCA DEL BESÒS
La baixa qualitat del bosc de ribera, el principal problema dels rius vallesana
Un estudi del Projecte Rius alerta que la vegetació de les lleres es troba en un estat molt pobre
Segons l’informe anual que presenta el Projecte Rius, de l’Associació Hàbitats, els boscos de ribera dels rius vallesans presenten una qualitat dolenta.
Els motius principals són la proximitat amb zones urbanitzades, sobretot amb polígons industrials, i la introducció d’espècies invasores que no deixen créixer les autòctones. L’informe del Projecte Rius dóna a conèixer que de les 66 inspeccions que es van fer durant l’any passat, en 31 l’estat del bosc de ribera era dolent. De fet, l’estudi conclou que sense una intervenció directa, la millora de la qualitat del bosc de ribera és difícil.
És cert que el bosc de ribera està molt pobre. Ja fa temps que s’ha anat utilitzant per fer vies de comunicació o polígons industrials i això, en alguns casos, ha fet que hagi desaparegut, diu el president de la junta directiva d’Hàbitats, Xavier Martí, de Bigues i Riells. Un d’aquests trams on ha desaparegut és al pas del riu Congost per Granollers.
Els indicadors que els voluntaris del Projecte Rius analitzen per determinar la qualitat del bosc de ribera són la continuïtat i la connectivitat. Pel que fa al primer indicador, han d’observar si el bosc té clapes sense vegetació; i quant a la connectivitat, cal mirar si el bosc està en sintonia amb els ecosistemes del voltant, és a dir, que fauna i flora estiguin cohesionats i que, en la mesura del possible, no hi hagi un desplaçament de les espècies autòctones per la introducció de les foranes. Un exemple molt clar, segons Martí, és la canya americana, molt més potent que l’autòctona. Ja hem fet algunes actuacions entre la Garriga i les Franqueses per controlar el seu creixement. Des de l’Associació Hàbitats es contracta una empresa que s’encarrega d’arrencar totes les canyes i remoure molt bé la terra perquè no hi quedin rizomes que tornarien a fer brotar la canya. Quan acaben aquest procés, planten canyes autòctones per anar-les repoblant. El procés d’anar eliminant les espècies al·lòctones o foranes és molt lent i ho hem de fer a poc a poc, detalla.
El tècnic del Consorci del Besòs Manel Isnard explica que ja fa temps que s’ha intentat domesticar el riu, i anar guanyant espai a les lleres. Això no només provoca la reducció del bosc de ribera sinó que també agreuja les conseqüències de les pluges torrencials, típiques del clima mediterrani. L’any 1959 el riu Congost feia 350 metres d’ample, ara en fa 80 quan passa per Granollers, diu Isnard.
AIGUA DEPURADA AMB MASSA NITRATS
A l’estudi del Projecte Rius, s’ha afegit en les darreres setmanes un altre sobre la qualitat de l’aigua que ha determinat que l’aigua que surt de les depuradores té una contaminació cinc vegades superior a la que portaria del riu natural. És una de les conclusions més rellevants de l’estudi que finança la Diputació i que ha fet el grup de recerca Freshwater Ecology and Management, de la Universitat de Barcelona. El director de l’estudi, Narcís Prat, explica que si hi ha poc cabal com és el cas dels rius vallesans, tota la matèria orgànica que deixen anar les depuradores és difícil de diluir. El Besòs fins a la Garriga té una bona qualitat, però després ja no. Que hi hagi carpes i ànecs no vol dir que el riu estigui en bon estat. En el cas del Tenes, per exemple, hi ha una bona qualitat a la zona de Riells del Fai, però a partir de les depuradores de Bigues i Lliçà d’Amunt ja baixa molt degradat. Prat també destaca l’elevada quantitat de fòsfor, que provoca un creixement desmesurat de plantes i algues que durant la nit redueixen molt l’oxigen per als peixos. Un altre dels nitrats a l’alça és l’amoni, que quan puja el pH de l’aigua es converteix en amoníac, que és tòxic per als peixos.
Prat i Isnard coincideixen a afirmar que la majoria dels rius del Vallès Oriental a l’estiu estan alimentats per les depuradores, ja que si no baixaria molta menys aigua. La depuradora de Granollers deixa anar cada dia 20.000 metres cúbics d’aigua.
Tot i les darreres pluges, el cabal segueix sent massa baix al maig es va registrar un cabal d’un terç de l’habitual, i això té una relació directa amb la contaminació. A menys cabal, més concentració de contaminació, malgrat que en els últims anys hagi baixat. Alguns punts de la conca amb una qualitat més baixa són el d’abans de la depuradora de Granollers o el del final del riu Tenes.
Des del consorci es destaca la millora de la qualitat dels rius en els últims anys. De deixalles cada vegada se’n recullen menys, els abocaments sòlids van a la baixa i d’abocaments líquids no n’hi ha, afirma Isnard. Si ara fas un abocament líquid es nota perquè l’aigua està prou neta.
