27-S,amb deures socials
El nou govern haurà de pensar mesures urgents per al 20,9% de població en situació d'exclusió
La pobresa infantil, l'habitatge i la reorganització de les prestacions, els grans temes pendents
Una de cada cinc persones que viuen a Catalunya estan en risc o situació de pobresa i hi ha més de 124.000 llars sense cap ingrés regular. La cursa que s'ha iniciat cap al 27-S no només és un repte polític, sinó també social. Partits i coalicions hauran de plantejar com tira endavant un país on un 20,9% de la població no té recursos per cobrir ni tan sols les necessitats més bàsiques. Això serien 9.767 euros nets anuals per a les llars d'una persona i 20.512 per a una llar formada per dos adults amb dos infants. El risc de pobresa ha crescut 1,1 punts en un any, segons dades recents de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).
“Les polítiques socials són irrenunciables, siguin quines siguin les majories del futur Parlament –subratlla el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa –. La qualitat democràtica d'un país també es mesura pel benestar i per la dignitat en què viuen els seus ciutadans i ciutadanes.” No és un discurs nou. Precisament, en els últims anys, marcats per la crisi econòmica i social, han estat les entitats de trinxera, les que treballen al carrer, les que han alertat de les desigualtats i de l'increment del col·lectiu en situació d'exclusió. “La nostra societat és capaç de generar prou riquesa perquè ningú quedi al marge del progrés i perquè tothom tingui cobertes les necessitats bàsiques”, insisteix Illa.
El resum seria: desigualtat creixent, aprimament dels drets socials i augment de la pobresa crònica i de l'atur. A la dada del 20,9% de la població en situació de pobresa, s'hi pot afegir que hi ha més de 233.000 llars amb tots els membres adults sense feina, 124.100 llars sense cap ingrés i 43 desnonaments diaris, mentre hi ha 450.000 pisos buits. Tot plegat fa preveure que una campanya evidentment marcada per l'eix identitari no s'escaparà del social.
Precisament, fa tres setmanes, pocs dies abans que Artur Mas convoqués les eleccions catalanes per al 27 de setembre, l'aprovació de la iniciativa legislativa popular (ILP) per reduir els desnonaments i els talls de llum, aigua i gas va ser una de les últimes feines del Parlament. Una llei, tramitada en menys d'un mes, que preveu obrir un procediment extrajudicial abans d'iniciar un procés de desnonament, i que recull que les administracions han de garantir “el reallotjament adequat” de les famílies desnonades. Contra la pobresa energètica, s'habilitarà un protocol obligat de comunicació als serveis socials i se signaran convenis amb les companyies subministradores per crear ajudes i descomptes eficients.
La pobresa energètica i els desnonaments, juntament amb la pobresa infantil, han estat tres de les pedres a la sabata que ha tingut el govern de Mas. Tres qüestions que van obligar a celebrar un ple monogràfic al Parlament contra la pobresa el març del 2014. Després, però, ha estat impossible complir una de les principals resolucions d'aquesta sessió plenària: que tots els partits firmessin un pacte contra la pobresa amb mesures més concretes.
Suport del carrer
El mateix dia que es va aprovar la ILP contra els desnonaments, tots els partits, tret de CiU i el PP, es van posar deures per a la pròxima legislatura: aprovar la llei de renda garantida de la ciutadania en el primer ple post 27-S. La renda garantida també va arribar al Parlament promoguda des del carrer amb una ILP. Tot i que s'han fet una vuitantena de compareixences per avaluar-ne la idoneïtat, el govern ha mantingut que és inviable econòmicament. Aclarir si la reforma de l'actual renda mínima d'inserció –que s'ha mostrat ineficient i curta– ha de dur a una renda garantida és un dels temes pendents.
De la legislatura passada, el president de la Taula en destaca sobretot la interlocució constant, sobretot de la consellera de Benestar, Neus Munté, amb les entitats socials. “El debat social i el nacional no es poden separar”, subratlla, conscient que la qüestió identitària tindrà especial relleu en aquesta campanya. “Hem estat sis anys retrocedint –reitera– i sigui quin sigui el nou escenari polític haurà de ser el moment del canvi social.” La Taula ha adoptat una posició propositiva i reclama, per començar, que tots els nous impostos, entre els quals inclou la taxa turística, es destinin a polítiques socials.