Conflictes d'interessos a Garbet

Garbet ja no és el que era, per bé o per mal. “Per a nosaltres, que som d'aquí de tota la vida i hem vingut sempre, veure aquest espectacle i invasió ens sembla deplorable”, diu amb contundència un veí de Darnius, que ha vingut a passar el dia a aquesta platja de Colera. Més enllà, en canvi, una parella de Barcelona que estiueja a l'Alt Empordà i és propietària d'una embarcació està molt satisfeta del servei de transport marítim que li proporciona el restaurant d'aquesta platja.

Garbet ha estat durant anys un lloc on els veïns i famílies de la comarca mantenien la tradició d'emportar-se la carmanyola per passar el dia a la platja. El tren i el baixador Estació Platja de Garbet eren el mitjà més còmode per anar-hi. Però Renfe va decidir treure'l i avui dia només és possible accedir-hi amb cotxe o barca. Tres anys ençà l'Ajuntament de Colera ha adequat un aparcament, 3 euros al dia, i s'ha acabat la gratuïtat, fet que també empipa els banyistes habituals. “Les 150 places d'aparcament que hi ha ara són de pagament però reverteixen en el municipi, donen feina, han permès instal·lar lavabos i hem resolt un problema de seguretat, pels cotxes que aparcaven de qualsevol manera vora la carretera N-260”, respon l'alcalde, Jordi Bosch.

Garbet ha canviat, han arribat nous usuaris, que volen nous serveis, i aquest paratge idíl·lic de poc més de quatre-cents metres de llargada continua sent molt apreciat pels autòctons, però els més crítics consideren que l'entorn s'ha privatitzat. A banda de la qüestió de l'aparcament, un altre punt conflictiu és el Restaurant Garbet, l'únic establiment d'hostaleria que hi ha actualment a la platja des que es va tancar el càmping. Amb preus per a una clientela d'un nivell adquisitiu alt, el restaurant cada vegada va ocupant més espai de la franja marítima i disposa d'un embarcador amb una corredor de boies per servir comandes i recollir clients que venen a fondejar en aquesta zona. Això també genera una nova competència per als banyistes: una veïna de Llançà explica que ara, l'aigua, la cobreix un tel d'oli que deixa el taxi barca del restaurant, i les embarcacions que s'apropen molt més arran de costa i dels banyistes. “Fins i tot et trobes restes de menjar llençades al mar, i estem pagant tres euros quan no podem disposar ni d'un servei de dutxes públiques a la platja”, es lamenta aquesta testimoni.

“He intentat seguir totes les normes i permisos, ja que hi ha molta gent que se m'ha posat en contra des de fa molts anys i intento fer les coses tal com demanen”, es defensa la propietària del restaurant. En el mateix sentit, l'alcalde recalca que l'establiment ofereix serveis i utilitza l'espai que li permet el pla d'usos i que validen les administracions competents. Pels més crítics, els que freqüentaven la platja “des de sempre”, Garbet ha canviat i cal anar a buscar altres cales verges.

El que no es desmenteix, però, és l'atractiu de l'indret i les passions que genera.