Vilafranca en flames

La nit del sis d'octubre del 1934, Vilafranca del Penedès era una ciutat en flames que podia veure's des de diversos llocs del Penedès. Què va passar, però, el sis d'octubre de l'any 1934 a Vilafranca del Penedès? Recordem que el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, havia proclamat l'Estat català front al govern reaccionari i centralista de Madrid presidit per Alejandro Lerroux i que havia donat entrada als homes de la CEDA, una organització política autoritària i filofeixista presidida per José M. Gil Robles. La protesta, de caire eminentment polític contra la dreta i l'autoritarisme, va esdevenir una veritable revolució social a Astúries, on els sindicats de la CNT i la UGT formaren la Unión de Hermanos Proletarios. La revolta fou esclafada sagnantment per l'exèrcit expedicionari comandat per Franco. A Catalunya, la revolta adquirí un caire esquerrà i anticentralista, amb el suport de l'ERC i l'Aliança Obrera. Al Penedès, i a altres indrets de Catalunya, s'hi afegí una veritable revolta social en confluir la protesta política i el conflicte social agrari.

Des de la proclamació de la Segona República i de la instauració provisional de la Generalitat de Catalunya, l'abril del 1931, els pagesos, agrupats a la Unió de Rabassaires, exigiren al govern català la reforma de la propietat de la terra. La Generalitat, governada per l'ERC i que tenia en els pagesos un dels seus principals suports electorals, va legislar algunes mesures reformistes. Aquestes mesures, però, van trobar la resistència aferrissada dels propietaris agrupats a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga Catalanista. Els diversos intents reformistes del govern català van acabar amb la llei de contractes de conreu, que anava un pas més enllà i permetia als pagesos comprar la terra que conreaven a un preu establert. Les denúncies d'una part i l'altra col·lapsaren els jutjats i les comissions arbitrals creades a l'efecte, i enrariren l'àmbit social a la comarca. A l'Alt Penedès els pagesos presentaren més de 10.000 demandes de revisió de contractes.

La tarda del 6 d'octubre del 1934, una munió de gent d'esquerres i pagesos de la vila i la comarca s'anaren concentrant davant de l'ajuntament vilafranquí. Després d'escoltar per ràdio la proclama de l'Estat català, i que l'alcalde li donés suport, els congregats iniciaren una manifestació en el transcurs de la qual assaltaren el local del Partit Radical de Lerroux, tal com després farien amb el de la Lliga de Cambó (conflicte polític); ocuparen el Centre Agrícola (conflicte social); cremaren la capella del convent del Carme i un altar dels Trinitaris, després saquejaren els locals de l'Acció Catòlica, cremaren les capelles dels Dolors i Sant Pelegrí i, finalment, l'església de Santa Maria, les flames de les quals es veien arreu de la comarca (conflicte religiós). Tot i els intents d'aturar els manifestants i l'orgia de foc per part de l'alcalde Fèlix Balaguer i del diputat Salvador Armendares, aquests tan sols aconseguiren evitar l'incendi de la capella de Sant Elies, o de Sant Ramon.

L'endemà, dia 7, quan l'exèrcit ja havia posat fi a la revolta a Barcelona, carrabiners i guàrdies civils s'enfrontaren a la Barceloneta als manifestants armats, en què van provocar la mort causal d'un veí aliè al conflicte. A partir d'aquest moment s'inicià una brutal repressió contra els ajuntament d'esquerres i els dirigents republicans i rabassaires de la comarca, molts dels quals ingressaren a diverses presons i vaixells presó. Tots ells foren processats en judicis militars i alguns s'estigueren a la presó fins al febrer del 1936. Els setmanaris Fructidor i Abril restaren clausurats. Els ajuntaments foren substituïts per gestores nomenades per l'exèrcit. I molts pagesos foren desnonats de les terres que conreaven en represàlia. El conflicte del sis d'octubre del 1934 significarà el trencament definitiu entre els dos bàndols políticament i socialment enfrontats. Els fets d'octubre del trenta quatre tindran molt a veure amb els assassinats de l'estiu del 1936, i amb els represaliats i executats el 1939.