Revifant pobles abandonats
L'arquitecte Saül Garreta ha endegat un projecte per fer de nou habitable aquest nucli de Montferrer i Castellbò
“Es tendeix al fals bucolisme de refer la vida en un entorn idíl·lic”
“Fer la pista accessible i portar la llum va ser molt difícil”
L'arquitecte tarragoní Saül Garreta va anar un dia del 2010 al poble abandonat de Solanell, a les Valls de Valira. Va pensar a comprar alguna de les cases per restaurar-la i revendre-la, però amb el temps, aquest poble el va atrapar fins a convertir-se en “una obsessió” i ha acabat creant la cooperativa Reviure Solanell, que treballa per tornar la vida a aquest idíl·lic racó de l'Alt Urgell.
Als nuclis petits, bàsicament de muntanya i interior, el fenomen de l'èxode rural que va patir la nostra demografia de mitjan segle passat no va afectar de manera homogènia tot el territori català, sinó que va ser més intens a les comarques occidentals, sobretot a les pirinenques.
Aquest corrent migratori va propiciar que a finals de segle la geografia rural estigués plena de petits nuclis deshabitats, que l'envelliment de la població havia acabat de desertitzar. No obstant això, a inicis del segle XXI va començar un tímid i desigual moviment demogràfic a la inversa. Segons els experts, els factors que permeten explicar el procés de revitalització de la població en àrees rurals són territorials, econòmics i sociodemogràfics. El fenomen dels neorurals i el retorn de descendents dels que van marxar permeten explicar alguns dels canvis en la direcció dels actuals fluxos migratoris, que donen lloc al creixement demogràfic de les àrees rurals properes a les grans concentracions urbanes.
Un exemple d'això el tenim a Solanell, un nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò. En el cens del 1857 hi apareixien 107 veïns. Un segle després, el 1960, hi vivien 26 persones i l'any 1970 ja només en quedaven vuit. El 2010, el poble era un nucli de cases de pedra buit, despoblat, abandonat. L'arquitecte Saül Garreta, veí de Tarragona, va posar en marxa el projecte Reviure Solanell, una iniciativa que busca recuperar aquest poble de l'Alt Urgell.
Garreta va descobrir Solanell gairebé per casualitat, fa més de deu anys. El seu primer contacte amb el poble va ser estrictament professional, encara que a poc a poc la seva implicació va passar del pla laboral al personal. Tot va començar quan un conegut seu amb vincles familiars al poble li va plantejar la possibilitat de comprar cases antigues a Solanell i rehabilitar-les per després vendre-les. No obstant això, la crisi va parar el projecte abans que pogués prendre forma i Garreta es va quedar sol quan ja havia lliurat la paga i senyal per una de les cases abandonades.
En plena crisi econòmica i amb la retirada d'ajuts i inversors, el desenvolupament del projecte, des de la reconstrucció de la pista forestal per accedir al poble fins a l'arribada de la llum “va costar sang, suor i llàgrimes”.
L'any passat van decidir, per fer front a les dificultats, no només econòmiques, constituir-se en cooperativa i passar a ser la primera cooperativa mixta de Catalunya.
“En aquest sentit –comenta Garreta–, la cooperativa Reviure Solanell està acabant el refugi del Gall Negre sense cap ajut públic ni finançament de cap entitat bancària ja que, havent trucat a diverses portes, cap va apostar realment pel projecte.”
La cooperativa Sostre Cívic, que va fer el projecte inicialment, “no va complir els tractes que s'havien establert i es va perdre la subvenció”.
Anna Lluís és la persona que, junt amb Garreta, és ara al capdavant de la cooperativa Reviure Solanell. Tots dos coincideixen que la tasca a fer és molt més intensa i dura del que aparentment sembla. “Creiem fermament en la cooperació dels equips humans, però no n'hi ha prou de sentir-se atret per refer la vida basant-se en una idea bucòlica i abstracta de viure en un entorn idíl·lic. Com apunta Lluís, “cal tenir un perfil polifacètic per poder-se acostumar a la vida al poble, i més ara als inicis, en què estem lluitant per tenir uns accessos dignes i una línia de transports a la Pobla que elimini la sensació d'aïllament”.
La vessant turística i la sostenibilitat són dos aspectes importants que volen preservar. Ara dues persones de la cooperativa, en Víctor i la Miriam, estan donant un nou impuls amb una empresa d'esports d'aventura establerta a Arfa i amb la qual tenen intenció de canalitzar les activitats a Solanell.
També s'ha plantat vinya recuperada original de Solanell amb l'assessorament de l'enòloga del Priorat Meritxell Pallejà i de Pere Escudé. A més, ja és el tercer any que fan mel i preparen cursos d'apicultura. S'ha signat conveni amb l'agrupació d'escoltes dels Minyons de Montserrat per establir a Solanell un campament fix. S'han endut dos cavalls d'enganxada i properament hi portaran un ruc per anar a fer llenya al bosc. “Tenim molts projectes endegats”, diu Garreta.
En definitiva, una feina àrdua i constant per fer palès l'atractiu de Solanell i perquè els habitants del segle XXI el considerin un lloc idoni “allunyat de falses idees bucòliques” per fer-ne la seua llar i recuperar la seua identitat com a poble.
La societat propietària el ven per 749.000 euros
Llirt és un poble situat a 1.075 metres d'altitud que pertany al municipi de les Valls de Valira i que s'ha posat a la venda per un import inicial de 749.000 euros, que els propietaris estan disposats a negociar si hi ha algú que hi estigui interessat. Aquest poble ja el trobem esmentat l'any 839 i es té constància que el 1880 encara hi havia cinc cases habitades. Per arribar-hi en vehicle s'ha d'agafar una petita carretera que surt al quilòmetre 223,5 de l'N-260, a tocar de la cruïlla d'accés a Alàs, en direcció a la Colomina. Un cop en aquesta àrea esportiva privada, podrem continuar preferiblement en tot terreny per la pista que trenca cap a l'esquerra i que després de fer 3 km arriba al poble de Llirt”, tal com explica en un dels seus llibres el geòleg Albert de Gràcia.
Els actuals propietaris, un grup de socis de Barcelona i de la Seu d'Urgell, el van adquirir fa 15 anys per rehabilitar-lo i van necessitar sis anys més per aprovar el pla urbanístic que permet tirar endavant el desenvolupament del poble, al qual s'ha de fer arribar aigua i llum, segons es va fer ressò el diari Segre. Els promotors d'aquesta iniciativa, agrupats en la societat Poble de Llirt, SL, expliquen que això va tenir lloc en plena crisi econòmica, fet que va descoratjar possibles inversors.
Avui dia, el POUM de les Valls de Valira permet 14 cases de 150 metres quadrats a Llirt, amb una superfície de 44 hectàrees i una única masia rehabilitada.
Un particular l'ha comprat per fer-hi cases per a artistes
Emili Vives i la seva família, propietaris del poble nudista del Fonoll (Conca de Barberà), van decidir adquirir a inicis d'aquest any un segon poble deshabitat, Conill, tal com se'n va fer ressò aquest diari. Com fa 20 anys amb el Fonoll, la compra va ser “una casualitat”. “Me'l van venir a oferir. Ens fa il·lusió tirar-ne endavant la reconstrucció. Així que he permutat dos locals que teníem al barri de Sants de Barcelona pel poble. En l'aspecte econòmic, el promotor hi ha sortit guanyant”, va explicar l'actual propietari.
Descarta fer de Conill un altre poble de turisme naturista, tot i que és un lloc apartat i que a ell no li agraden les prohibicions. “Tothom ha de tenir llibertat de portar roba o no”, diu. Aquest cop, la idea és dedicar-lo a residències per a artistes i artesans plàstics.
Conill és una pedania de Tàrrega, situada a cinc quilòmetres de la ciutat. S'hi arriba per una pista sense asfaltar i s'hi alcen cinc cases pairals. Com la del Fonoll, la història de Conill ja té un miler d'anys. La seva existència s'esmenta en documentació religiosa del segle XI. L'últim veí en va marxar definitivament el 1980.
Les cinc cases, reformades el segle XVIII, estan força enrunades. La compra abasta tot el poble, venut en lot per un promotor immobiliari. Conill és un poble compacte, enlairat en un turonet de 350 metres al peu d'un torrent. La vista arriba al Pirineu, i recorre la plana de Ponent.
