’Llinatges’, una història de bandolers per esperar en Toca-sons
Les tretze escenes estaven repartides pel recorregut, d’un quilòmetre, que començava a l’ermita de Sant Quirze, a la urbanització de La Roca, i anava cap a la casa de la Codina, per tornar al punt d’inici.
L’estrena de ’Llinatges’, la caminada teatralitzada creada per Canya que no és conya després de l’exitós espectacle ’A la foscor d’en Toca-sons’, va generar més expectació de la que esperaven els organitzadors. Les entrades per la primera de les dues sessions que es feien diumenge es van acabar ràpidament, i el grup va decidir ampliar lleugerament l’aforament, que era de 150 persones per cada passi. Finalment, un total de 350 persones van seguir la història dels dos germans protagonistes: en Bernat i en Jaume. De petits, en Bernat havia salvat en Jaume en un incident amb uns bandolers. Al cap de deu anys, quan en Jaume és sacerdot i en Bernat es dedica a treballar la terra, aquest últim, en una època de penúries econòmiques, acaba entrant en la mateixa quadrilla de bandolers dels que havia salvat el seu germà.
Les tretze escenes estaven repartides pel recorregut, d’un quilòmetre, que començava a l’ermita de Sant Quirze, a la urbanització de La Roca, i anava cap a la casa de la Codina, per tornar al punt d’inici. A diferència de l’espectacle anterior, que es feia als carrers de Taradell, aquest transcorre pels afores, de nit, cosa que ha comportat requisits tècnics especials.
’Llinatges’ té un final tràgic. Enxampat pel virrei, en Bernat mor executat. El seu germà, que ha sempre ha estimat en secret la Núria, la dona d’en Bernat, té l’oportunitat de salvar-lo. Però no ho fa. Dóna unes indicacions falses als bandolers, que volen evitar la mort del seu company, però que acaben arribant massa tard.
