’Meridianament’ independentistes
Milers d’osonencs i ripollesos poblen l’artèria barcelonina en una Via Lliure que va viure un ambient reivindicatiu i festiu, La zona on hi havia els inscrits de la Regió 9 va quedar totalment desbordada.
Aiii, què tens Barcelona?, diu la rumba que els Bonobos cantaven en l’escenari instal·lat al mig de la Meridiana. Doncs milers i milers d’osonencs, ripollesos, lluçanencs i moianesos, que són els que poblaven l’artèria barcelonina aquest Onze de Setembre en una manifestació massiva i reivindicativa com la dels tres anys anteriors, aquest cop convertida en un acte de campanya per obra i gràcia de la Junta Electoral Central.
Per anar entretenint l’espera, no només va actuar el grup de Centelles que va fascinar els més joves d’un auditori format per persones de tota edat i condició. També ho van fer els Flipats de Sant Vicenç i el duet dels Hostalets de Balenyà format per Marc Puigdomènech i Pep Sallent, que van aixecar els ànims de l’auditori, aquest cop els de més edat, amb les seves versions del cap de llista per Girona de Junts pel Sí.
Cap d’ells havia actuat mai davant de tanta gent, ni tan entregada a una causa compartida. Una vegada més la mobilització de la Regió 9 de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser impressionant i l’organització impecable. Hem disfrutat més muntant-ho que participant a l’acte, deia Carles Valls, president de l’AT de Balenyà i responsable de l’operatiu a la Meridiana. Entre Osona, el Ripollès i el Lluçanès es van omplir finalment 190 autocars. Unes 10.000 persones a les quals s’hi han de sumar els que van baixar pel seu compte en cotxes particulars i els que ho van fer amb el servei ferroviari, que a darrera hora va desconvocar la vaga de maquinistes prevista per la Diada.
Els que es van inscriure a través de l’ANC es van situar entre els trams 42 i 47 de la Via Lliure; 270 metres entre els carrers Garcilaso i Felip II que a mesura que avançava la tarda passaven de quedar plens, a atapeïts i finalment desbordats. Fins al punt que el carril bus que s’havia habilitat com a vial de seguretat estava tan ple com la resta de la calçada i les motos que havien sortit de bon matí de la plaça Major de Vic i van acabar la ruta a la vorera de la Meridiana hi feien més nosa que servei, perquè allà s’hi instal·lava qui no cabia enlloc més.
El fet de tenir just al subsòl l’estació de la Sagrera va contribuir al col·lapse amb un anar i venir constant de gent per les boques del metro. Entre ells, el defensa del FC Barcelona Gerard Piqué, que hi va posar el to blaugrana, mentre que la nota discordant va ser per a una mare amb el seu fill que es passejava desafiant amb una rojigualda.
Però no va passar d’aquí perquè l’ambient era tan festiu i massiu com a la V o la cadena humana precedents. El moment culminant va arribar quan va travessar l’artèria el punter gegant portat, en aquest sector, per diversos esportistes osonencs al temps que tothom aixecava la seva cartolina. El color blau es va apoderar de la zona mentre aixecaven un castell els Sagals, un més dels diversos col·lectius de cultura popular que es van desplaçar.
Entre el pas del punter i el mosaic gegant que es va desplegar a l’arribar aquest a les portes del Parlament va actuar el grup Gospel Music Impact tan nombrós que no cabien tots a la tarima amb components de l’Associació de Ghana d’Osona per posar de manifest que la independència no entén de procedències. O sí, potser cal aprendre dels que hi tenen experiència i també són partícips d’aquesta massa multicolor que es va anar disgregant després del cant d’Els Segadors.