Dues recerques de persones perdudes, fins a finals d'agost

Per poc que la climatologia ho afavoreixi, les properes setmanes sortiran al bosc gairebé tants bolets com boletaires, un col·lectiu que cada any contribueix a fer créixer el nombre de persones perdudes al medi natural. L'any passat, fins al 30 de setembre (quan pràcticament es va donar per acabada una magra temporada), els Bombers de la Generalitat van fer 50 actuacions relacionades amb boletaires, de les quals, però, cap a la comarca del Maresme. Tot i així, convé no abaixar la guàrdia, ja que les persones extraviades a la natura no remeten. Al contrari, fins al 31 d'agost –quan els caçadors de bolets encara eren escassos–, el nombre de recerques fetes a Catalunya ja havia doblat les del mateix període de l'any passat. Si en els primers vuit mesos del 2014 en van haver de fer 94, en el mateix període de 2015 han sigut 182.

El Maresme no és una comarca –a diferència d'altres com poden ser el Ripollès o el Berguedà–, que es caracteritzi per tenir un dels índexs més alts de recerques de persones perdudes a la natura, però fins al 31 d'agost d'enguany els Bombers n'han hagut de fer dues (a Sant Cebrià de Vallalta i a Tordera), mentre que en el mateix període de l'any passat només se'n va fer una a Arenys de Munt. L'alcalde d'aquest municipi, Joan Rabasseda, comenta que la majoria de salvaments al medi natural fets al seu terme corresponen a “incidències petites” relacionades amb passejades per la muntanya, caçadors de bolets o gent que fa senderisme pels entorns del Parc del Montnegre i el Corredor.

En rius i muntanyes

Els rescats fets a Catalunya en medi fluvial (32, fins a 31 d'agost de 2015) o marítim (47), i els rescats en coves i pous (8), es mantenen a nivells iguals o gairebé respecte el mateix període de l'any passat, una tendència que també s'aprecia al Maresme. En els primers vuit mesos d'aquest any no s'ha hagut de fer cap rescat en medi fluvial (rius, barrancs, llacs...), com tampoc se'n va fer cap en tot l'any passat (vegeu gràfic adjunt). En canvi, al medi marítim, fins a finals d'agost d'aquest 2015 ja s'han hagut de comptar tres recerques i/o rescats: a Calella, a Sant Vicenç de Montalt i a Vilassar de Mar. L'any passat, en aquest mateix període, se'n van fer quatre, la meitat de les quals a Mataró. De rescats en coves i pous, aquest any se n'ha registrat fins ara un a Vilassar de Dalt, mentre que l'any passat se'n va fer un a Sant Andreu de Llavaneres.

El que sí ha augmentat força a tot Catalunya són els rescats de muntanya: 559 en els vuit primers mesos d'enguany comparat amb els 478 dels del mateix període de 2014. En aquest capítol, el Maresme també ha notat un petit repunt. Si fins a acabar l'agost del 2014 els Bombers havien hagut de fer 13 rescats de muntanya, aquest any ja n'han comptabilitzat 16, repartits per 13 municipis de la comarca. Dosrius, Òrrius i Santa Susanna n'han viscut dos cadascun.

L'increment dels rescats de muntanya ha afavorit que, fins el mes passat, a Catalunya s'hagin comptabilitzat en total 828 salvaments al medi natural, quan l'any passat fins a l'agost van ser 649. Al Maresme, la tendència d'aquest any també apunta a l'alça. Fins ara es porten fets 22 salvaments en total al medi natural, repartits per 17 municipis, mentre que l'any passat van ser 19 (vegeu dades totals del 2014 al gràfic).

“El servei clàssic de bombers –extinció d'incendis, accidents de trànsit...– ja fa anys que més aviat té una tendència a la baixa i, en canvi, els salvaments al medi natural creixen any rere any”, reconeix Martínez. Segons ell, la principal explicació és que ara “hi ha molta afluència de gent, un ús més intens del mitjà natural que fa uns anys”. Si a això hi afegim que el tipus d'activitats que es practiquen s'ha diversificat moltíssim, i que no sempre es va prou preparat, la possibilitat de fer una actuació s'amplia. “Abans la gent que anava a la muntanya feia alpinisme, escalada o espeleologia. Ara tens des dels que fan parapent fins als que fan barranquisme amb grampons o corren de nit amb frontals”.

Amb tot, el 50% dels salvaments o rescats que fan els bombers acostumen a correspondre a excursionistes o gent que surt a passejar i es fa lesions de poca entitat (torçades de turmell, fractura de tíbia i peroné...).

El rescat tècnic, que exigeix un operatiu més complex, és força residual. “Els dos tipus de serveis que necessiten més mitjans, i on el procediment ja ens determina que hi haurem d'enviar més gent, són les allaus a l'hivern i els rescats en coves i avencs”, diu el sergent del GRAE, el qual recorda que l'helicòpter els dóna molta rapidesa d'actuació però és una cèl·lula de treball molt petita, formada per cinc persones (un pilot, un operador de grua, dos rescatadors del GRAE i un sanitari).