Colau destinarà el superàvit a política social i obra pública

Quan està a punt de complir els seus primers 100 dies en el càrrec, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha topat amb una bona nova inesperada. Segons els càlculs del consistori, el pressupost d'enguany es tancarà amb un superàvit de més de 120 milions d'euros, una xifra que superarà, i de molt, els setze previstos inicialment. “Volem evitar que aquests diners es quedin en un calaix”, va manifestar ahir el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. Per tant, ja s'han iniciat els tràmits per canalitzar la major part d'aquest import a nova inversió.

L'operació es concretarà a través d'una modificació del pressupost que, com a tal, s'haurà d'aprovar al ple. També necessitarà l'aval d'una administració superior a través d'un pla econòmic financer (PEF). Tenint en compte que l'executiu de Colau està en minoria, ja ha iniciat converses amb ERC i el PSC per assegurar-se el seu suport. Grups com CiU, però, ja han expressat algunes reserves sobre l'arquitectura de l'actuació ja que, tècnicament, no es pot parlar de superàvit fins que no es liquidi el pressupost. És a dir, fins l'any vinent.

La proposta de sortida del govern és consignar 96 dels 120 milions del saldo positiu, tot i que la xifra podria variar a l'alça en funció de la negociació política. Hi ha diversos motius per no esgotar tot l'excedent –no és sobrer recordar que, quan era a l'oposició, ICV-EUiA insistia a fer-ho–, començant perquè aquest import és, ara per ara, una estimació. I fins que no es confirmi, val més pecar per curt que no per llarg. Hi ha un segon factor, però, més decisiu. Aquesta nova inversió s'haurà d'executar abans d'acabar l'any i, per tant, el marge per escollir les actuacions que es volen subvencionar és limitat. Res de grans obres o infraestructures. “Una nova escola no la podrem fer. Això ho reservem per al pressupost del 2016, on ja es visualitzarà l'orientació política del govern”, resumia Pisarello.

Partint, doncs, d'aquest condicionant, l'obra pública menor i la política social acaparen el gros de les inversions. Desglossat, es proposa destinar 12,7 milions d'euros a projectes de rehabilitació d'edificis; 29,4 a ampliar el fons de suport a l'infància, les beques de menjador, àpats socials, el servei d'atenció domiciliària (SAD), habilitar una nova partida per a la compra de llibres, material didàctic i informàtic, i acabar l'ampliació de l'hospital del Mar. Un altre paquet de tres milions es destinarà a un pla d'impuls de l'economia cooperativa, i 5,7 més a la millora d'equipaments esportius com el de Can Dragó o La Mar Bella. El pastís més gros suma 40,9 milions i inclou diverses obres de manteniment de l'espai públic, així com la compra d'edificis com ara el que està situat al número 44-45 del passeig Joan de Borbó, que servirà per a equipaments i habitatges públics. Els últims 4,3 milions serviran per costejar qüestions de tipus intern de l'Ajuntament.

En aquest augment del superàvit hi han confluït diverses causes, com ara una major recaptació en tributs com l'IBI, un resultat més positiu que l'esperat en la liquidació d'impostos estatals, o el fet que la Generalitat hagi reconegut com a deute una partida de 20 milions corresponent a la llei de barris.