Un crani com a denúncia

L'aparició, fa uns dies, d'un crani humà dipositat per un anònim a l'espai Memorial de les Camposines ha indignat les associacions de memòria històrica de la Terra Alta. Les entitats ho han aprofitat per carregar amb força contra la Generalitat i han criticat que els protocols que cal seguir quan apareixen restes òssies en entorns naturals no són clars. També han lamentat la falta de transparència de la gestió del memorial, unes acusacions que la subdirecció de Memòria i Pau de la Generalitat ha refutat.

Va ser l'associació Lo Riu, de la Fatarella, l'encarregada de donar a conèixer que s'havia trobat el crani al memorial. El president, Àlex Sambró, va lamentar els fets, ja que “es tracta d'un ésser humà i s'ha d'actuar amb respecte”, i va criticar “la manca d'informació sobre els protocols que cal seguir quan es troben restes òssies” com un factor determinant a l'hora que algú prenga la decisió de dipositar restes humanes en un espai de memòria.

Sambró va criticar la gestió que es du a terme de l'ossera del Memorial de les Camposines perquè, segons va assenyalar, “no se sap quin tractament es fa als ossos que hi apareixen”. Aquesta és una situació que també va subscriure l'Associació del Poble Vell de Corbera d'Ebre. “Hi ha una manca d'informació evident en tot el que envolta les restes per part de la Generalitat”, va afirmar el portaveu, Joan Antonio. En aquesta mateixa línia, el principal impulsor del banc d'ADN dels desapareguts de la Guerra Civil, Roger Herèdia (natural de la Torre de l'Espanyol), va criticar “la falta d'informació de la Generalitat, un fet habitual en els assumptes de memòria”. “Catalunya no s'ha pres seriosament les polítiques de memòria i esperem que, d'ara endavant, s'opte per l'obertura sistemàtica de les fosses i la identificació de les restes humanes per lliurar-les a les famílies, després de 75 anys d'espera”, va afirmar Herèdia.

Davant les crítiques de les associacions del territori, la Generalitat va defensar el model vigent de gestió pel que fa a les restes humanes originàries de la Guerra Civil. El responsable tècnic de desapareguts i fosses, Juli Cuéllar, va destacar en declaracions a aquest mitjà que “existeix, des del 2009, un protocol desenvolupat sobre què cal fer quan es detecten restes humanes de la guerra”. Segons Cuéllar, “abans la gent utilitzava les restes com si fossin un
record i ara hi ha la consciència que quan apareixen s'ha de
notificar a l'administració o
als Mossos d'Esquadra”. Tot i
això, va lamentar l'aparició del crani al Memorial de les Camposines i va assegurar que “és un fet molt desafortunat”.

El responsable de fosses va defensar també el funcionament de l'ossera de les Camposines i va afirmar que “sempre que apareixen restes s'encarrega un estudi antropològic i es cataloga la informació d'on han sorgit en una base de dades; després, en el cas de l'Ebre, es dipositen al Memorial un cop tractades”. Per això Cuéllar hi va afegir que “si la població mou les restes es perd informació com ara el lloc on s'han trobat o el material que les acompanyava, i es desconeix si hi pot haver més ossos a la vora”. El responsable insta tothom a avisar els Mossos.