Magisteri es repensa

Amb la llei Wert penjant d'un fil o, més concretament, del resultat de les pròximes eleccions generals i del desenllaç del procés polític de Catalunya, el sector educatiu centra bona part dels esforços per elevar la qualitat de l'ensenyament en la millora de la formació dels mestres. El programa de millora i innovació de la formació inicial de mestres (MIF), sorgit d'un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) del gener del 2013 i ratificat el 2015, ja fa temps que està treballant a bon ritme i divendres que ve el consell de coordinació té previst aprovar el nomenament de la comissió que dissenyarà la prova d'aptitud personal per a l'accés a la carrera de mestre, una de les mesures clau per elevar el llistó de l'ofici.

Es tracta d'una prova, complementària a les proves d'accés a la universitat (PAU), que entrarà en vigor el curs 2017/2018, en què els aspirants a mestre seran avaluats en tres àmbits: comprensió comunicativa, lògica matemàtica i comprensió crítica del món.

Fonts del programa MIF han explicat a aquest diari que amb aquestes proves es pretén, a banda de mesurar els coneixements estrictament acadèmics dels aspirants a mestre, avaluar altres competències igualment importants, com ara la capacitat d'entendre fenòmens socials i científics rellevants. Els docents, entre altres coses, hauran d'estar al cas de l'actualitat, saber interpretar la informació de què disposen i resoldre problemes
que es plantegen en la vida quotidiana.

Abans de posar-se a dissenyar el contingut de l'examen, els seus responsables n'hauran d'aprovar el reglament i elaborar una prova pilot que es passarà als estudiants de primer de magisteri. Posteriorment s'aprovaran uns exemples validats i s'acabarà de perfilar el reglament d'una avaluació que només admetrà dos resultats: apte i no apte.

Paral·lelament, el programa MIF està treballant en la millora de la formació dels professors universitaris responsables de la formació dels estudiants d'educació infantil i primària. Justament aquests dies, els setze professors universitaris seleccionats per conèixer experiències d'universitats estrangeres han tornat a Catalunya per posar els seus coneixements i experiències a disposició de les seves universitats.

Entre aquests hi ha Montse Casanovas, professora de didàctica de l'anglès a la Universitat de Lleida (UdL), que s'ha estat formant a la Universitat del Quebec, a la localitat quebequesa de Trois-Rivières. Casanovas explica que allà ha pogut estudiar com funcionen els programes bilingües francès-anglès en què els estudiants de magisteri fan la meitat de les assignatures en cada llengua. “Els quebequesos, tot i estar envoltats d'angloparlants, no són tan bilingües com la gent es pensa. Hi ha molta gent que no parla bé l'anglès”, diu Casanovas.

És per això que a la universitat, on s'ha estat quinze dies, es fa una prova de nivell d'anglès als alumnes que volen accedir a aquesta carrera bilingüe. Les universitats quebequeses –explica– fan, a més, unes proves específiques de francès als estudiants de magisteri imprescindibles per accedir a la professió, una mesura que Casanovas creu que ajuda a millorar el nivell lingüístic dels futurs mestres, com també ho fa la decisió de la UdL de penalitzar els alumnes d'educació infantil i primària per les faltes d'ortografia, assegura la professora.

Per a l'any que ve, el programa MIF té previst estendre l'experiència de formació a l'exterior dels setze professors universitaris a un grup d'estudiants de magisteri.

Molts pedagogs, però, avisen que amb aquestes iniciatives no n'hi ha prou. Irene Balaguer, expresidenta de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, alerta que en la formació dels mestres cal potenciar molt més “aptituds com ara l'empatia i la capacitat de treballar en equip” i proposa una carrera en la qual la teoria i la pràctica vagin “de bracet” “des del primer dia”. “Amb els anys que dura el grau n'hi ha prou per veure si una persona té aptituds i si a mitja carrera es veu que no en té se li ha de dir”, afirma. “Si el mestre no és feliç amb la seva feina és un desastre per als nens”, resumeix.