Societat

L'últim desig de Jon Paredes: “Expliqueu tot això al món”

Els últims cinc afusellaments del règim franquista es van consumar avui fa quaranta anys

Jon Paredes va ser ajusticiat per un escamot integrat per guàrdies civils voluntaris en un bosc de Cerdanyola del Vallès

Els ciutadans de Catalunya haurien de portar gravades amb foc damunt la pell dues dates: 2 de març del 1974 i 27 de setembre del 1975. La primera correspon al dia que el règim de Franco va fer matar Salvador Puig Antich a la presó Model de Barcelona; la segona correspon al dia que la mateixa maquinària de matar va llevar la vida a Jon Paredes Manot, Txiki, afusellant-lo en un bosc de Cerdanyola del Vallès. Amb Txiki, aquell dia van ser executats quatre joves més, tres militants del FRAP i un altre d'ETA.

Els cinc consells de guerra, que van acabar amb les condemnes a mort, van estar plens d'irregularitats processals, amb denegació de proves a les defenses i vulneració de drets. L'advocat suís Christian Grobet, que treballava per a una entitat de defensa dels drets humans, després de presenciar un dels judicis va escriure: “Ha estat un simulacre de procés, una farsa sinistra.”

L'advocada Magda Oranich va estar implicada en el procés de Jon Paredes, i juntament amb Marc Palmés es va encarregar de la defensa del jove militant d'ETA. Quaranta anys després d'aquells terribles fets Oranich es manté fidel a l'última cosa que li va dir Txiki abans que el matessin: “Expliqueu tot això al món.”

Oranich recorda que “no hi va haver res a fer”. “Van declarar consell de guerra sumaríssim i només vam tenir quatre hores per mirar-nos el sumari. Després, tot el que vam intentar ens ho van rebutjar i no va servir ni la tàctica de posar-nos malalts per alentir el procés.”

Palmés i Oranich van simular una malaltia sobrevinguda però aleshores el tribunal militar va nomenar un advocat militar. “Es va portar bé, va ser ell qui va enviar l'últim telegrama a Franco per demanar l'indult la nit abans que el matessin”, recorda la veterana advocada.

I es va fer de dia, i una comitiva de vehicles policials va sortir a primera hora del matí de la Model en direcció desconeguda. “Crèiem que el matarien a la presó, per això quan vam sortir a fora ens va desconcertar”, recorda. Oranich, Palmés i Mikel, germà de Txiki, van seguir la comitiva que va enfilar l'avinguda Meridiana fins a la carretera que porta al cementiri de Collserola.

Entre els pocs que van poder seguir els cotxes hi havia un vehicle on anava l'advocat Enric Leira amb les germanes de Puig Antich i un altre cotxe amb els pares de Josep Lluís Pons Llobet, militant del MIL aleshores empresonat, i la periodista Laura Palmés.

Quan les germanes Puig van arribar al lloc l'execució ja s'havia consumat. En canvi, Oranich ho va presenciar tot: “En arribar recordo l'ambulància al costat del camí i esperant el cadàver. Ens vam enfilar cap al bosc i allí hi havia Txiki lligat a un trípode amb unes cadenes. No ens vam dir res, ens va mirar i prou. Davant nostre hi havia l'escamot d'afusellament, que eren guàrdies civils voluntaris. Recordo perfectament que un es girava, ens mirava i anava rient.”

Txiki no va voler que li tapessin els ulls i va morir cantant l'Eusko gudariak. Queia de genolls i les cadenes anaven cedint. No el van matar a la primera, recorda Oranich: “Li vaig dir al cap de l'escamot d'afusellament: «No veu que encara és viu?!» I aquest li va donar el tret de gràcia.” En aquell moment la ràbia va empènyer Mikel a llançar-se sobre els guàrdies. Oranich i Palmés van haver d'aturar-lo. “Mai he hagut de fer tanta força per frenar algú”, explica l'advocada.

Avui Mikel Paredes recorda aquells fets: “Érem canalla, encara ens estàvem fent.” I exposa una realitat i un desig: “Els joves d'avui no saben res d'això, cal explicar-ho.”

LA DATA

1954
Les beines
de les bales que van matar Txiki porten gravada la data de fabricació, 1954, el mateix any que va néixer.

Història d'una fotografia per a la història

Si Magda Oranich fos home li dirien que té uns collons com un toro, però a aquesta dona no li ha fet mai falta la testosterona per ser una valenta de primera divisió, inclús molt més que molts homes que treuen pit i fan el gallet. I precisament de pits va aquesta història, els pits d'Oranich, que van servir d'amagatall per al carret de fotografies amb la instantània que ella mateixa i Marc Palmés van fer del cadàver de Paredes Manot poc abans que fos enterrat en un nínxol del cementiri de Collserola.

L'enterrament de Txiki es va produir l'endemà de l'execució al cementiri que hi ha just al costat del lloc on se'l va executar i enmig d'un gran desplegament policial. Magda Oranich, Marc Palmés i el germà de Jon van ser dels pocs que van poder veure aquell dia el cos sense vida del militant d'ETA. “Tot va anar molt ràpid. Ens van obrir un moment la caixa i aleshores vam aprofitar per fer la fotografia. Només vam disparar una vegada i de seguida vaig treure el carret i me'l vaig amagar entre els pits.” L'advocada sabia que el carret estava segur allí perquè el dia anterior quan va acudir al lloc de l'execució i un soldat estava a punt d'escorcollar-la un jutge militar ho va impedir cridant: “A la senyora no!”.

A la foto s'hi veu Txiki amb el jersei blau de llana que unes preses li van fer expressament. Oranich va passar el carret al periodista Andreu Claret, que va viatjar a l'estranger, i finalment la fotografia va sortir publicada a la premsa internacional.

Els cinc últims ‘enterados' d'un règim agònic

El Consell de Ministres del 26 de setembre del 1975 va servir per donar l'últim enterado a cinc penes capitals dictades per tribunals militars que es van executar l'endemà. Els dos militants d'ETA Jon Paredes Manot i Angel Otaegi Etxeberria i els tres militants del FRAP Xosé Humberto Baena, Ramón García Sanz i José Luis Sánchez-Bravo es van convertir així el matí del 27 de setembre en les cinc últimes víctimes mortals del règim de Francisco Franco. No havien passat ni dos mesos d'aquells fets quan el dictador moria al llit, en un hospital de Madrid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.