Una barreja de cultures a Lloret
Lloret de Mar té 38.184 habitants empadronats i veïns de més de 90 nacionalitats
El pla local de ciutadania “dinamitza les xarxes habituals que han de seguir” els nouvinguts al municipi des de fa una dècada
De fora de l'Estat, els russos, els romanesos i els indis són majoria
Lloret de Mar té 38.184 habitants. És el quart municipi en població de les comarques gironines (darrere de Girona, Figueres i Blanes) i “un mar de cultures”, segons el nom del projecte de sensibilització que organitza l'Ajuntament de Lloret des de fa una dècada. I és que a Lloret hi ha representades més de 90 nacionalitats, des dels 2.201 veïns d'origen rus –el 5,76% de la població– fins a l' únic vilatà finès.
Lloret es considera una població “privilegiada per aquesta diversitat de procedències”, assenyala la regidora d'Inclusió i Ciutadania, Mònica Cunill (CiU). “Un dels objectius de l'Ajuntament és afrontar aquesta diversitat per enriquir-nos els uns als altres, i això implica treballar la convivència, ja que vol dir persones diferents, cultures diferents, religions diferents... I treballem en aquesta línia.”
Aquests dies, l'associació Unesco per al diàleg interreligiós organitza l'exposició de fotografies Mirades en diàleg a la planta baixa de la biblioteca. I del 2 d'octubre al 5 de novembre l'Ajuntament organitza conferències amb representants de comunitats religioses i visites guiades a la mesquita de Can Carbó i a l'església evangèlica (els dies 19 i 31) i a la mesquita del barri del Molí i a la gurdwara de la comunitat sikh (el 24 i el 28).
Aquestes accions formen part del projecte Lloret, mar de cultures. “El que ens separa, de vegades, és el desconeixement de l'altre. Perquè el desconeixement fa por. El que intentem és que es puguin conèixer, perquè allò diferent no és dolent. És diferent, i ja està. I cal aprendre que aquesta diferència ens pot enriquir”, diu Cunill. Des de fa una dècada el consistori treballa en el pla local de ciutadania (PLAC).
L'acompanyament
Cunill destaca que Lloret és una ciutat “acollidora”. Això vol dir que “no tenim una oficina d'estrangeria. Intentem dinamitzar les xarxes habituals que qualsevol persona que arriba hauria de seguir, com ara l'empadronament, l'escolarització dels fills, si en té... En tot cas, si es valora que les persones poden tenir certes dificultats per si soles, després hi ha programes específics d'acompanyament. Així, no es fa cap exclusió i les persones tenen els recursos per integrar-se”. En l'últim ple, el 21 de setembre, els regidors van votar a favor de rebre refugiats de Síria.
Segons dades de l'Oficina d'Informació i Atenció a la Ciutadania (OIAC) de Lloret, a banda dels 24.099 veïns de nacionalitat espanyola i els 2.201 russos, la majoria són romanesos (1.478), indis (1.156) i marroquins (1.016). Entre la trentena de nacionalitats més corrents [vegeu gràfic], n'hi ha una dotzena d'Europa i quatre d'Àfrica (el Marroc, Gàmbia, el Senegal i Algèria).
La coordinadora del PLAC és Mònica Cívico, que explica que l'arribada a Lloret és deguda sovint a motius de feina. “Normalment la gent ve a Lloret perquè hi ha feina de temporada. Després, arriben persones que vénen a conseqüència d'unes que han vingut abans. Hi ha una persona que emigra i que genera una mena de xarxa. I una de les motivacions és reunir-se amb el marit, el pare o a la mare, el que és el reagrupament familiar”, exposa Cívico, d'origen argentí.
Hi ha un 59% de veïns de nacionalitat espanyola i un 31% de la resta del món. Cívico explica que el principal obstacle és l'idioma, sobretot en el cas de les persones que no parlen llengües d'origen romànic. El clima sedueix molts ciutadans de l'est d'Europa. “Una veïna va fer l'arrelament social gràcies a un contracte de feina. Havia vingut a fer turisme i li va agradar i s'ha quedat. Però explicava que el que no li agrada és que a Lloret no hi ha neu. Volia dur els fills al seu país perquè veiessin un hivern de veritat”.
LES FRASES
Les 128 procedències de Girona
De les deu poblacions de les comarques gironines més grans –segons dades del padró del 2014–, Girona és la ciutat més diversa, amb 128 nacionalitats. El mes de setembre, la capital del Gironès i de la demarcació tenia 4.014 hondurenys, 3.453 marroquins i 1.555 romanesos com a col·lectius més nombrosos. Els gironins de nacionalitat espanyola, incloent-hi els nascuts fora de Catalunya, els nascuts al país i els nascuts a la ciutat, són 77.303.
A Figueres (45.444 habitants) hi ha 83 nacionalitats, i en dos municipis més de l'Alt Empordà amb molt percentatge de nouvinguts n'hi ha 72 a Castelló d'Empúries i 89 a Roses. A Blanes, tercera població de la demarcació en nombre d'habitants (39.293), a banda de l'espanyola (33.513 veïns), la majoria són marroquins (888), gambians (647), romanesos (424) i italians (338). En total, hi ha 88 nacionalitats diferents.
A Salt (30.103 habitants) hi ha representants de 81 estats. I a Olot (33.913) els indis (1.136), els xinesos (977) i els marroquins (835) són els veïns de fora de l'Estat més nombrosos. A Palafrugell (22.763 habitants) hi ha, sobretot, marroquins (2.940 veïns), seguits de romanesos (1.086) i hondurenys (126). A Sant Feliu de Guíxols (21.810 habitants) hi ha 75 nacionalitats. Els marroquins representen el 7,18% de la població (1.571 veïns). A Banyoles (19.343 habitants) conviuen 70 nacionalitats diferents i al barri de la Farga hi ha un 23% de veïns de fora de l'Estat espanyol.
