Les dones marxen del camp tarragoní buscant més oportunitats de feina i educació
Només hi ha 85 dones per cada 100 homes, gairebé quatre menys que la mitjana catalana i l'espanyola
Les causes de la progressiva masculinització rural cal trobar-les, d'una banda, en l'educació, ja que a finals dels anys setanta, durant els anys vuitanta i entrats els noranta era per a moltes noies el motiu de la fugida d'una estructura patriarcal i també del devaluat «mercat matrimonial», que identifica l'estudi. Ara, els moviments entre zones rurals i urbanes han començat a canviar, però encara no són suficients per equilibrar la proporció de 85 dones per cada cent homes. En aquest sentit, dades del 2008 revelen que si bé tres quartes parts de les dones conviuen en parella en les àrees rurals (i la gran majoria tenen fills), només la meitat dels homes viuen en parella.
El desequilibri demogràfic arran de l'èxode de dones que van a treballar a les ciutats i que s'hi queden té conseqüències sobre el que l'estudi La població ral d'Espanya. Dels desequilibris a la sostenibilitat social anomena la «sostenibilitat social». És dir, aquest desequilibri és important en l'edat de formació de les parelles i de tenir fills (dels 20 als 34 anys), així com el que l'estudi defineix com la generació suport, que va dels 30 als 49 anys i és la que es fa càrrec de la població envellida (l'altre fenomen). La minvada població d'aquestes generacions fa que, afegida a l'augment de l'esperança de vida, les llars rurals destaquin per l'alt percentatge de persones que viuen soles, sobretot grans, pel pes menor de les parelles amb fills i per un increment significatiu del pes de les famílies de més de dues generacions.
L'arribada de neorurals regenera les llars
A partir de la comparació de les dades de l'enquesta feta a la població rural del 2008 amb les del 2001, els autors de l'estudi han observat una tendència de canvi a les zones rurals, on van sent cada cop més les famílies amb fills menors que hi viuen, cosa que comporta una regeneració de les llars, malgrat que l'increment encara no és prou per contrarestar els desequilibris generats fins ara. El fet dels nous residents a les àrees rurals, els neorurals, s'explica per «l'aspiració a noves oportunitats residencials i d'activitat en el marc de territorialitats difuses». De fet, a la demarcació hi trobem exemples força recents que es poden atribuir als canvis en la xarxa d'infraestructures: per exemple, el municipi de Perafort va incrementar el seu nombre d'empadronats coincidint amb la implantació de l'estació del tren d'alta velocitat, i els municipis de la Conca de Barberà esperen amb expectació la manera com influirà sobre la idiosincràsia de la comarca l'arribada de la variant. Aquesta ja passa per la Selva del Camp, un municipi que també ha vist créixer progressivament en nombre la seva població. Així, l'estudi constata la manera com «es van fixant corrents de canvi que desdibuixen les fronteres de la ruralia», que no es relaciona amb territori urbà de manera funcional, sinó que un i altre estan començant a ser «una realitat interdependent, lligada als corrents socials generals de l'era postindustrial».
