La ‘satisfacció' del papa pel sínode no amaga la decepció dels qui volien més canvis
L'opinió general és que el papa no ha abordat les reformes amb prou autoritat i profunditat
Queda patent un abisme entre els bisbes oberts i els conservadors
El papa Francesc va tancar ahir el sínode de la família mostrant-se satisfet del “camí conjunt” que s'ha seguit, que, va dir, “donarà grans fruits”, i, posant en guàrdia l'Església contra dues temptacions: la de “passar de llarg” i la de “no encarnar-se en els problemes reals de la humanitat”.
Tot i les paraules optimistes expressades durant l'homilia i els seus enèsims tocs d'atenció, l'opinió general és que Francesc no ha sabut abordar les reformes que volia fer –retornar els divorciats a la comunió, apropar-se a l'homosexualitat i acceptar la diversitat de les formes de família– amb prou profunditat i autoritat. I que malgrat les seves paraules i les invocacions a la misericòrdia no ha aconseguit un consens entre les diferents sensibilitats ni fer recular els sectors més conservadors.
“El sínode mediàtic esperava una revolució, el sínode real ha assentat les bases d'una reforma que pot reeixir en un futur”, diu l'expert José M. Vidal. No obstant, aquest futur pot no ser pròxim. L'exhortació postsinodal sobre la Vocació i Missió de la Família en l'Església i el món contemporani que escriurà Francesc i publicarà d'aquí a poc, segurament no anirà més enllà del que no s'ha aconseguit en el sínode. “El papa en cap cas no vol posar
en risc la comunió eclesial, és a dir, que no vol córrer el risc que hi hagi un cisma”, assegura Josep Torrens, d'Església Plural, una entitat de fidels de base de caràcter progressista.
El que ha quedat clar en aquest sínode és que l'Església no és la mateixa a Europa que a Amèrica, Àfrica o Àsia, i que hi ha alguns temes que, de moment, no poden ser tractats de forma conjunta. És el cas del tema de l'homosexualitat, que el sínode no ha avançat gens i s'ha remès al Catecisme: “Respecte i misericòrdia amb el pecador, però sense absoldre el seu pecat.”
Pel que fa als divorciats i tornats a casar, el sínode sí que ha deixat la porta oberta que hi hagi un “tractament personalitzat” perquè es considera que cal examinar cas per cas. Deixaria així a mans dels diferents bisbats determinar l'acceptació dels divorciats. Una porta oberta.
Les reformes més importants de Francesc no les farà en virtut d'aquest sínode. Ja les va fer abans de començar, amb la reforma i l'acceleració de
les nul·litats matrimonials i amb el decret de l'Any de la Misericòrdia, que demana absoldre, fins i tot, les dones que hagin avortat.