Zombis, versió festiva

centenars de zombis van sortir a fer el tomb, ahir al vespre, pels carrers del Barri Vell, sortosament controlats per un comando de soldats que els van guiar per un recorregut aquest cop lleugerament ampliat. Era la quarta edició de la Zombie Walk gironina, que agermana la nit de Halloween i la recta final de les Fires i serveix, alhora, d'eina promocional per donar ressò al festival de cinema de terror Acocollona't.

La cercavila començava al vespre a la plaça del Vi, però el degoteig de zombis havia començat abans, des de primera hora de la tarda. L'oportunitat de ser caracteritzat in situ per un equip de maquilladores professionals en la qüestió de sang i fetge va guanyar adeptes. Hi havia llista de reserves prèvies, cua i calculaven haver maquillat uns dos centenars de persones abans del tret d'inici. La garrafa de sang de mentida estava aleshores gairebé exhaurida, igual que la provisió de pólvores de talc per fer empal·lidir en temps rècord.

Respecte a les tipologies de zombis, un ampli espectre social, de moltes professions –pallassos macabres, mecànics, soldats arrossegats cap al costat fosc per alguna queixalada inoportuna, sanitaris, mecànics i fins i tot un mariachi– i es va confirmar la tendència que cada any s'hi suma més mainada. Abans de sortir, algunes consignes de seguretat: fer por, però sense necessitat de mossegar cap vianant, lluir dents –convenientment ensangonades– i arrossegar els peus tot evitant córrer.

Abans de la sortida i després del final, cues per fotografiar-se i fer-se autofotos amb els morts vivents. I pel camí, cares de sorpresa entre els que no estaven assabentats de la convocatòria, però predomini de somriures. A algun vianant cansat d'aglomeracions, la coincidència amb un ramat de zombis en un dels punts més estrets i foscos no li alegrava tant la cara. Però, en canvi, la majoria d'infants, per petits que fossin, es miraven l'espectacle amb més curiositat que posat poruc.

Les estampides estaven programades a l'entorn del carrer Santa Clara i el pont de Pedra, on es va trencar l'exquisit protocol de respecte entre zombis i soldats–un militar va acabar per terra amb unes quantes mossegades–, i a l'apoteosi final, de retorn a la plaça del Vi: la munió de morts vivents corrent esperitada que força públic contemplava amb perspectiva als laterals de l'espai. Un dels zombis va intentar fer coneixences entre la clientela de les terrasses, enmig de les riallades, però no va trobar ningú més amb ganes de sumar-se al club, almenys ahir.

La concentració del pànic es va dissoldre sense presses, molts a fer la castanyada i d'altres a prosseguir la darrera nit gran a Fires, abans dels focs de demà. Però el que queda clar, setmanes després del rodatge de Joc de Trons, és que el Barri Vell també es podria aprofitar com a plató de cinema de terror. I que tenim un planter immens de zombis per omplir temporades i temporades de The Walking Dead, comptant-hi les nombroses desenes que acaben escabetxats a cada capítol.