L'hort que tanca el cercle

El consum d'heroïna, que es va estendre com una xacra a l'àrea metropolitana als anys vuitanta, va provocar la mort de 125 persones a Sant Boi. Corrien els primers anys de la democràcia, i les ciutats no estaven encara dotades de xarxes d'equipaments ni de polítiques de joventut amb les quals intentar pal·liar aquest greu problema.

Un grup de joves que buscava alternatives al barri de Marianao va ocupar el 1980 una casa al número 63 del carrer Miquel, i aquest immoble va funcionar durant un any com el Casal de Joves per la Vocalia de Joves de l'Associació de Veïns El Poblet. Va néixer així el que ara és la Fundació Marianao, on treballen en l'actualitat una setantena de persones que tiren endavant trenta projectes que impliquen, a l'any, 3.500 usuaris. Aquell grup de joves són ara veterans que han tancat un cercle: la fundació ha aconseguit la cessió d'aquella casa ocupada als anys vuitanta i l'annexa, i les estan restaurant per poder-hi albergar nous projectes, ja que la seu del número 30 del carrer Girona ha quedat petita.

Les cases dels números 63 i 65 del carrer Miquel daten del 1909 i pertanyien a una dona que les va deixar en herència “per als pobres de la ciutat”, com recorda Xavier Pedrós, president de la fundació Marianao. Aquella herència va recaure en la fundació Família i Benestar Social, que la va cedir a la fundació Marianao perquè hi desenvolupi projectes socials. “Al febrer vam començar a restaurar les cases en un procés tranquil, perquè ho entenem com un instrument educatiu”, explica Pedrós. Això significa que 25 joves estan treballant en la restauració dels mobles antics i en petites obres de paleta, mentre que les obres d'envergadura, com la col·locació de bigues, les està executant una empresa especialitzada. El material, en molts casos, el cedeixen empreses col·laboradores. “La restauració de les cases és una excusa formativa per a joves que han tingut problemes a l'escola”, explica el director de la fundació, Josep Torrico. “Som un referent en l'atenció als joves en crisi”, hi afegeix, ja que la fundació ha esdevingut l'únic equipament especialitzat per a infants i adolescents de Sant Boi i potser el més important de la comarca del Baix Llobregat.

Però els joves –i els voluntaris que setmanalment passen per les cases del carrer Miquel– no només es dediquen a tasques sota sostre. La part de darrere dels dos immobles és un terreny de 675 metres quadrats on creixen alguns arbres fruiters que es transformarà en un hort. Ricardo dos Anjos remou amb una petita aixada la terra al voltant d'uns planters d'enciam mentre Adrià Giol, tècnic del projecte d'horts comunitaris de la fundació, l'observa. La previsió és transformar aquest terreny en diferents parcel·les “on conrearem producte ecològic i de temporada”, explica Giol, que aclareix que ara s'està preparant el terreny per sembrar la propera primavera. Les parcel·les es destinaran a diferents projectes –a la fundació es treballa també en l'atenció a reclusos i malalts mentals– i la collita es repartirà entre els participants, tot i que “si hi hagués excedent es podria vendre per recaptar fons per a la fundació”, apunta el president.