Regidories de canvi social
Barcelona, Terrassa i Ripollet han fet un pas endavant en la visibilització i defensa dels drets del col·lectiu de lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals
Desplegar la llei contra l'homofòbia, una de les prioritats
“Fa anys era impensable l'existència d'una regidoria LGTBI”, afirma el responsable de polítiques de lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals i intersexuals (LGTBI) de Ripollet, Fran Sánchez. Al municipi vallesà, de poc més de 30.000 habitants, governa des de fa alguns mesos Decidim Ripollet, una candidatura alternativa formada, entre altres grups, per Compromís per Ripollet, Procés Constituent i Podem Ripollet. Va ser un dels primers municipis catalans, amb Barcelona i Terrassa, a crear en aquest nou mandat una regidoria LGTBI. Una aposta que, segons Sánchez, és la continuïtat de la feina ja engegada com a oposició al consistori. Defensa que l'existència d'una regidoria serveix per donar visibilitat al col·lectiu, però també per anar més enllà i, per exemple, implementar la llei contra l'homofòbia aprovada fa poc més d'un any al Parlament. “Serem el primer municipi que l'aplicarà”, diu després d'explicar que treballen amb la Generalitat en les bases d'un acord per fer-ho. A Ripollet ja s'han posat a treballar en molts altres aspectes, com ara la formació de professionals i la celebració d'actes que han servit per reivindicar el col·lectiu. Així, per exemple, es va fer al setembre amb el Dia Internacional de la Visibilitat Bisexual.
Laura Pérez és la regidora de LGTBI de Barcelona. Com a Ripollet, l'entrada d'un nou equip de govern va servir per redefinir les àrees d'actuació i Pérez va ser l'escollida per dirigir Cicles de Vida, Feminismes i LGTBI. “A Barcelona hi ha hagut polítiques de caràcter tècnic i s'ha treballat amb entitats, però no hi ha hagut el lideratge polític que assumim ara”, comenta Pérez per explicar el perquè de l'aposta de l'executiu local d'Ada Colau de crear la regidoria. La llista de temes a tractar és llarga i va des de la visibilització del col·lectiu fins a incloure la perspectiva de LGTBI en totes les polítiques de l'Ajuntament, passant per l'aplicació de la llei contra l'homofòbia i la defensa política dels drets dels col·lectius. Per Pérez, la regidoria és “una aposta valenta” que inclou obrir les portes del consistori a les entitats –indica que se n'estan creant moltes de noves, fet que demostra que hi ha un cert relleu generacional–, però també a altres persones del col·lectiu que no formen part de cap associació per crear espais de participació activa.
Del pacte a la regidoria
A Terrassa, la creació de la regidoria ha estat l'últim pas d'un procés iniciat fa temps pel consistori, governat històricament pel PSC, en favor dels drets del col·lectiu de LGTBI. La regidora Lluïsa Melgares recorda que en el mandat passat es va aprovar el Pacte per la Diversitat Afectiva, Sexual i d'Identitat de Gènere, un acord de ciutat que inclou quasi quaranta actuacions i que té 35 adhesions. Des de l'aprovació del pacte s'han posat en marxa diferents mesures, com ara la formació de 200 professionals que treballen en diversos serveis d'atenció de la infància i l'adolescència del consistori, i la inclusió en sessions de l'Hora del Conte a la xarxa de biblioteques de l'espectacle de Contes tabú, que parla del dret a estimar lliurement. A Terrassa també ja existeixen serveis d'atenció a la diversitat sexual i un registre de parelles de fet homosexuals.
Melgares se sent orgullosa de l'existència d'una regidoria que, segons afirma, “té molta feina a fer”. Assegura que la iniciativa s'hauria de traslladar a molts altres ajuntaments catalans perquè, “si no es visibilitzen i es treballen, els temes van a més”.
Segons fonts del col·lectiu, hi ha més consistoris catalans que des de fa temps treballen temes relacionats amb la defensa dels drets del col·lectiu de LGTBI, però ho fan sota el paraigua de regidories més generals amb el nom de Drets Civils o Igualtat.
LES FRASES
LES XIFRES
Esperen que la iniciativa s'estengui
Per Eugeni Rodríguez, del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), és un pas endavant, ja que “visibilitza la lluita de LGTBI i és una forma de posar sobre la taula temes que fins ara han pogut quedar diluïts en altres polítiques”. Rodríguez explica que a l'Estat només hi ha dos exemples més, un a Extremadura i un altre a València. Rodríguez destaca que hi ha diferents ajuntaments catalans que, tot i no tenir una regidoria, es poden considerar “gayfriendly” per la tasca que duen a terme. Posa d'exemple Sabadell, Celrà, Ordis i Montornès del Vallès. El també president de l'Observatori Contra l'Homofòbia defensa que els consistoris tindran un paper essencial en el desplegament de la llei que vol garantir els drets del col·lectiu de LGTBI, i fa una crida als responsables polítics locals a sumar-se a la iniciativa de Ripollet i, per tant, a firmar convenis amb la Generalitat per posar-ne en marxa l'aplicació. De fet, durant la celebració del primer aniversari de l'aprovació de la llei al Parlament, Rodríguez es va mostrar crític amb la tasca feta fins ara pel govern, ja que gairebé no s'havia començat a desplegar la llei.
