Missatge de tranquil·litat per l'arribada del bisbe Omella

El cardenal Martínez Sistach va voler ahir tranquil·litzar la parròquia per l'anunci, ja oficial, que el bisbe de Logronyo, l'aragonès Juan José Omella, és qui el substituirà al capdavant de la diòcesi de Barcelona. “L'important és la diòcesi, el bisbe és el maquinista, i el canvi de maquinista no ha de parar el tren”, va dir l'arquebisbe, que ha estat dotze anys al capdavant del Bisbat de la capital catalana i que des del seu successor és administrador apostòlic de la diòcesi.

I quan arribarà Omella? Doncs el dia de Sant Esteve. La decisió de venir a prendre possessió del càrrec l'endemà de Nadal demostra que el nou bisbe no és afí a la realitat catalana. “No s'ha assabentat que a Catalunya, a diferència de la resta de l'Estat espanyol, el dia de Sant Esteve és festa”, van recordar ahir fonts properes al Bisbat, que, com gran part del país, encara no han paït el nomenament. Tampoc que ahir no agafés un avió i es plantés a Barcelona.

Tot i que els diferents actors de l'Església catalana van saludar de manera oficial molt positivament el nou bisbe de Barcelona la processó va per dins i en molts bisbats encara estan perplexos, segons fonts coneixedores del cas. L'alegria dels mitjans de comunicació de Madrid també va causar malestar, encara que des del Vaticà es vol difondre la idea que la tria no ha estat política.

Omella, que fa poques setmanes firmava al costat dels bisbes espanyols més conservadors una carta a favor de la unitat d'Espanya, en la seva primera aparició pública des de Logronyo, ahir, es va veure abocat a assegurar que “sempre” ha estat molt a prop “de les preocupacions, inquietuds i manera de ser dels catalans”. “Entenc els qui haurien volgut un bisbe català”, va dir, i hi va afegir: “Però arribes a un lloc, et vas relacionant i el contacte amb la gent fa aparèixer l'estimació.” Sobre l'art sacre de Lleida, diòcesi que ell va contribuir a disgregar, va mantenir el que sempre ha mantingut: que l'art ha d'anar a la diòcesi de Barbastre-Montsó (“que s'ha de complir la sentència dictada”, va dir).

En una carta enviada als fidels, Omella confessa “haver sentit una esgarrifança” en saber pel papa que el traslladava a Barcelona. Té raó. La feina que l'espera és titànica. Barcelona no és Logronyo i el seu bisbe no podrà fer de pastor com ho fa en una comunitat minúscula. La ciutat de Barcelona, amb una Càritas desbordada, més de 700 esglésies i un Ajuntament avui gens afí, li donarà molta feina.