Societat
Comerç
‘Outlets' de tot
Les botigues de productes de fora de temporada van generar una oferta que no existia, però avui el comerç no s'entendria si no hi fossin
Poden vendre estocs i gènere que ha sobrat
Els ciutadans han canviat d'hàbits i valoren les compres econòmiques
-
Els 'outlets' s'han integrat al teixit urbà. A dalt, una llibreria ‘outlet' de Gràcia de Barcelona. ANDREU PUIG. -
Una botiga d'ulleres, situada a la Ronda de Sant Pere ANDREU PUIG. -
Una botiga de matalassos de l'Avinguda Mistral ANDREU PUIG. -
Una sabateria del carrer Provença ANDREU PUIG. -
Un 'outlet' de material de moto al carrer Pallars de Barcelona on hi van molts motoristes que volen comprar articles millor de preu i els és igual que no sigui d'última moda ANDREU PUIG.
Els outlets, nom que es dóna a les botigues que venen productes de fora de temporada a un preu molt més barat, van obrir tímidament a mitjan anys noranta, sovint a l'extraradi. Van generar una oferta que no existia, però avui el comerç no s'entendria si no hi fossin. Els botiguers de tota la vida, que amb la crisi han vist la proliferació dels outlets com una amenaça, no dubten a dir que són, senzillament, “el nom glamurós que es dóna a les botigues de saldos”. A aquests establiments és on també van a parar peces de temporada d'alguna col·lecció que, pel canal normal, no arriba a tenir l'èxit esperat i, en algun cas, roba produïda ad hoc, és a dir, expressament per al canal outlet, cosa que, en teoria, no es pot fer.
El cas és que els saldos, especialment els de luxe, han captivat el consumidor. Avui els outlets, que en un principi només estaven encaminats al sector tèxtil, s'han estès a tots els productes i a tots els sectors. Nascuts als anys setanta perquè les marques de roba volien donar una bona sortida a les peces que els sobraven i van pensar en botigues específiques on vendre amb estil els sobrants amb un 30% de descompte, van arribar a l'Estat l'any 1995. Avui estan totalment consolidats en el teixit comercial i, només en tèxtil, representen el 15% del mercat. Efectivament, només en el sector tèxtil, el més important quan es parla d'aquest tipus d'establiments, segons un informe elaborat per Acotex, organització empresarial representativa del sector del comerç tèxtil i complements, el format comercial outlet representava el 2014 un 15% de la facturació del sector (les cadenes especialitzades representaven el 31,7%; els hipermercats i els supermercats, el 24,6%; les botigues multimarca, el 19,7%, i els grans magatzems, el 9%). Segons el mateix informe, els outlets, que van començar a ser una referència el 2001, no han parat de guanyar quotes de mercat, i va ser el 2012 i el 2013 quan van assolir quotes més altes i van arribar a representar gairebé el 22% del mercat tèxtil (2012) i el 19,9% (2013).
Compra intel·ligent
Els outlets han triomfat perquè el comprador considera intel·ligent comprar primeres marques amb descompte. Amb la crisi, la compra als outlets s'ha massificat i consolidat. Avui no només hi ha outlets de la majoria de les cadenes internacionals i de grans magatzems, sinó també de productes específics. Vols un casc de moto? Hi ha un outlet. Vols ulleres que no siguin de l'últim model? També. Vols llibres? Vols sabates? Vols audiòfons? Vols sostenidors? Vols matalassos? Vols tauletes de nit? Hi ha outlets de tot. Vols roba d'alguna marca de l'any passat? Vols sabates? Hi ha de tot.
“A la nostra botiga hi ha totes les ulleres que han quedat de la temporada passada, o d'altres temporades, de la nostra cadena de botigues. És a dir, que aquí tant podem vendre unes ulleres de l'any passat com unes de fa sis anys. Cada vegada que canvia la temporada, els nostres establiments ens porten cap aquí el que els ha sobrat i a molta gent ja li està bé, perquè són ulleres noves de qualitat”, explica una dependenta de l'outlet Vista Óptica, una botiga que és al centre de Barcelona, a la ronda Sant Pere. Altres botigues outlet que no són d'una marca en concret, sinó d'un producte genèric, tenen convenis amb les botigues perquè els venguin més barat el material sobrant.
Els outlets permeten a les cadenes treure's de sobre les peces que els han sobrat. Peces que potser s'haurien perdut o s'haurien acabat venent en uns encants ara tenen una sortida. Posar el cartell d'outlet és una crida. El professor d'Esade Joan Francesc Valls sosté a Reinventar el negocio que el fenomen low cost “és la principal tendència de la primera dècada del segle XXI i ha desencadenat canvis importants en la mentalitat del consumidor”. Valls assegura que “el preu ha esdevingut determinant en la presa de decisions de compra, fins al punt de passar per davant d'altres atributs”. Davant d'això, les empreses han reaccionant “reinventant el model de negoci i aplicant una sèrie d'estratègies”, entre les quals hi ha “el canal de descompte outlet”.
Al carrer Girona
“No és que sempre compri als outlets, però la veritat és que si puc sempre miro què hi ha de la temporada passada que estigui bé. I, si m'agrada, doncs ja està; m'és igual no anar a la ultimíssima moda”, diu la Mari Carmen, una jove que es passeja pel carrer Girona de Barcelona, entre el carrer Diputació i la Gran Via, on hi ha un outlet darrere un altre. El primer a establir-se en aquest carrer va ser, fa uns vint anys, el de Mango, i va tenir tant d'èxit que l'efecte crida va ser immediat i a banda i banda del carrer es van anar col·locant outlets de marques de roba coneguda. No tots han sobreviscut, però, per contra, on algun ha desaparegut se n'ha col·locat un altre. Alguns establiments d'aquests, però de roba multimarca, sota el paraigua outlet venen també roba de temporada, cosa que, en teoria,
no s'hauria de poder fer.
D'altra banda, hi ha el gran centre comercial format exclusivament per botigues de primeres marques i de luxe, La Roca Village. Amb l'aparença de petit poblet, les botigues de primeres marques estan l'una al costat de l'altra i es barallen per una clientela adinerada que hi va a passar el dia. Al costat de les botigues, hi ha bars, restaurants, centres d'oci i, fins i tot, una capella per a qui vulgui anar a resar.
En el fet que Barcelona s'hagi convertit en la primera ciutat de turisme de compres d'Europa, hi té molt a veure el pes de l'outlet
de luxe village de Value Retail,
a Catalunya La Roca Village, al qual es pot accedir no només en cotxe, sinó en autocars exclusius que surten del centre de la ciutat, de la plaça Catalunya, aproximadament cada hora.
Un informe d'Esade del 2014 manté que el 57% dels turistes europeus que vénen a Barcelona van, precisament, al centre de la Roca del Vallès. Els turistes europeus que més van visitar el village van ser els alemanys (22%), els francesos (13%), els britànics (12%) i els italians (12%), això per no parlar dels asiàtics i els riquíssims visitants de l'Orient Mitjà.
Si es repetirà l'èxit de la Roca caldrà veure-ho, però hi ha molta expectació perquè la tardor vinent ha d'obrir The Style Outlets, el gran outlet de Viladecans, de 15.000 metres quadrats, un centre amb 1.700 places d'aparcament i que es calcula que podria arribar a rebre 2,7 milions de visitants l'any, especialment turistes, atesa la poca distància amb Barcelona. El macrooutlet, però, ha generat una gran polèmica i el rebuig de gran part del petit comerç de tot el Baix Llobregat, que opina que vindrà per menjar-se un bon tros del negoci i critiquen que, malgrat que creï llocs de treball, encara en pot destruir molts més i posar en risc un model de comerç de proximitat que és propi del país.
Legislació
Davant la proliferació de tants establiments anomenats outlets i del malestar que causava en el comerç tradicional, el Parlament va aprovar l'any passat la llei d'horaris comercials, que regula aquest tipus de botigues. “La llei permet que tots els establiments comercials puguin tenir un espai dedicat a outlet sempre que no superi el 20% de la superfície de venda i que estigui degudament senyalitzat”, explica Miquel Àngel Fraile, secretari general de la Confederació del Comerç de Catalunya (CCC), que representa, sobretot, el petit comerciant del país i que és força crític amb l'expansió dels outlets.
La llei també diu que els establiments dedicats de manera exclusiva a la venda d'excedents de producció o de temporada poden oferir tota mena de restes, tant si provenen d'altres empreses detallistes, d'empreses majoristes o d'excedents de producció de fabricants de tota la Unió Europea, “però, això sí, no poden fer rebaixes ni vendre productes fabricats expressament per ser distribuïts en aquest tipus d'establiments”.