Desvalisada pel nebot

La desprotecció de la gent gran i del seu patrimoni és una xacra encara massa oculta, segons els experts. La secció sisena de l'Audiència de Barcelona va jutjar ahir un cas paradigmàtic. La fiscal va demanar sis anys de presó per a Joan Guimerà Canas, de 75 anys, a qui acusa d'un delicte d'apropiació indeguda per haver desvalisat tot el patrimoni de la seva tieta Dolors, de 93 anys, fet que la va obligar a ser atesa pels serveis socials. En concret, assegura que va embutxacar-se 231.697 euros d'ella, diners que reclama que li torni.

“La tieta em deia: ‘Joan, agafa el que vulguis i necessitis'.” És l'argument que va donar Guimerà al tribunal per justificar la seva actuació. L'home va explicar que la germana de la seva mare havia viscut amb ells algunes temporades quan va enviudar. En fer-se gran, el gener del 2009 van anar al notari i ella va donar-li poders generals per gestionar el seu patrimoni per pagar la residència privada, al carrer Lepant, i altres despeses. “La residència costava 2.000 euros al mes, a banda dde la perruqueria, el gimnàs... I com que no es portava bé amb la companya d'habitació, en tenia una per a ella sola, que costava 2.500 euros”, va assegurar l'acusat, que va afegir: “Com que la seva atenció requeria temps i perdia visites de comercial, li ho deia a la tieta, i ella em deia que agafés diners.”

L'advocada de l'acusat va exposar que la víctima tenia 15.000 euros estalviats al seu compte i amb els 900 euros mensuals que cobrava no podia mantenir les elevades despeses, que a voltes arribaven als 8.000 euros. Per això, nebot i tieta van acordar de vendre el pis d'ella a l'avinguda Meridiana de Barcelona, fet negat per la dona, que va assegurar que el que volia era donar el pis al banc a compte d'una renda fins que es morís.

La venda del pis, el juliol del 2009, va reportar-li un patrimoni de 163.627 euros. Segons la fiscal i l'acusació particular, el nebot va anar traient diners del compte de la tieta fins que un mes després només hi havia en el compte 3.000 euros, quan en realitat havien de ser 234.707 euros, xifra que la defensa assegura que és incorrecta en haver-se sumat altres conceptes. La manca de diners va provocar que els serveis socials es fessin càrrec de la dona i van dur-la a la residència pública Llars Mundet.

L'home, que va explicar que ell també va haver de marxar de Barcelona a viure a Arenys de Mar, va insistir que quan cuidava la tieta també “havia de pagar un despatx a la Via Augusta i algun dinar amb algun client”. Treballava de comercial tèxtil i cobrava uns 3.500 euros al mes en comissions, fet corroborat per l'empresari que el va contractar, tot i que va afegir que el 2008 va plegar de la feina. Una treballadora social de la residència pública va atendre la víctima, que es queixava que el nebot li havia pres les joies i després van veure que l'havia desvalisat. Ho van denunciar a la policia, i ahir, en el judici, la dona ho va ratificar: “Els diners eren per cuidar-me.”