Girona reunirà els millors Llucifers i Satanassos del país
El Teatre Municipal serà demà el marc on deu dels més representatius dimonis de Catalunya mostraran el seu talent per celebrar els trenta-cinc anys d'Els Pastorets de Girona
Les places del Pallol i del Vi de Girona, preses pels més representatius Llucifers, Satanassos i dimoniets de Catalunya, donaran demà el tret de sortida a un festival que vol ser un homenatge a aquests característics personatges i, també, una celebració del trenta-cinquè aniversari de la representació continuada d'Els Pastorets de Girona a càrrec del Grup Proscenium. Una oportunitat, doncs, per retre un reconeixement a les persones que estan al darrere i al damunt de l'escenari d'una de les tradicions nadalenques més arrelades i representatives de la cultura popular.
Els més representatius
N'arribaran, a banda de Girona mateix i del barri de Sant Narcís, de Montblanc, Sant Julià de Ramis, el Vendrell, Rubí, Figueres, Mataró, la Palma de Cervelló i l'Ametlla de Merola. Tot plegat, per oferir un espectacle gratuït que tindrà com a mestressa de cerimònies la característica Belcebuna d'Els Pastorets de Girona, amb la col·laboració de les Fúries Infernals de Girona, els Diables de l'Onyar i els Marrecs de Salt.
Tot aquest gran espectacle tindrà lloc en el marc del Festival de Satanassos i Altres Éssers Infernals, que se celebrarà per primera vegada a Girona –al llarg dels anys s'ha fet a diverses poblacions catalanes.
Un gran espectacle
Joan Ribas, director d'Els Pastorets de Girona, explica que ha estat un acte molt pensat que vol esdevenir un gran espectacle en què es vol oferir una mostra del talent de les diverses representacions d'aquests personatges.
La festa començarà a tres quarts d'11 del matí, a la plaça del Pallol, amb un concentració, que anirà a la plaça del Vi, amb els dimonis, percussions i xanquers. En aquest punt tindrà lloc el taller de maquillatge infernal, es distribuiran banyes i es repartiran cartes per als Reis. Seguidament, a les dotze, entraran en escena els dimonis grossos per irrompre al teatre amb gran solemnitat per l'escalinata principal: Llucifers i Satanassos per fer tremolar.
L'acte més representatiu, i amb una platea plena de banyes, serà un recital interpretatiu dels diversos actors amb fragments de les obres respectives.
Tradició històrica
El festival de demà serà, doncs, una molt bona oportunitat per descobrir l'estil i la història de molts d'aquests pastorets. A tall d'exemple: a Rubí la tradició s'inicia el 1924 amb L'estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, i Els pastorets, de Josep Maria Folch i Torres, com a obres més representades, si bé no han estat les úniques. Altres que han assolit reconeixement són els de l'Ametlla de Merola, amb l'obra de Francesc A. Picas, que el 2007 van rebre la Creu de Sant Jordi, i també els de Mataró, que van ser declarats Patrimoni Cultural de la Ciutat l'any 1981.