Societat
Josep Lladonosa
CUINER
“La televisió ajuda a dignificar l'ofici de cuiner”
“Les xarxes socials ens ajuden a entendre millor els nostres clients i a conèixer quines són les seves necessitats”
“Al Nastasi cadascuna de les habitacions té un poema dedicat a Lleida. El vers de Magí Morera «fet per gegants o gents de raça gegantina», referit a la Seu, ens va fer construir l'‘spa' a dalt de tot de l'edifici”
Amant de la cuina
Des de ben jove Pepito Lladonosa, “el Pepito de la Fonda”, com li deien aleshores, es va moure entre olles; la seva àvia, sempre pacient, li va ensenyar tots els secrets de la cuina casolana feta amb estima i amb els millors productes. Crear plats per poder oferir als seus clients noves sensacions li va valdre obtenir el Premi Nacional d'Hostaleria.
Es diu Josep Lladonosa però tothom li diu “el Pepito del Nastasi”, estima la terra, la seva feina, i sap maridar tot tipus de productes. És un home sa i parla sense embuts. A Lleida és una persona mítica i reconeguda. El seu tarannà és, clarament, el d'un home de Ponent.
Com és la història de la Fonda del Nastasi?
Abans d'arribar aquí vaig obrir, al centre de Lleida, el meu primer projecte empresarial, el Forn del Nastasi. La nova cuina que llavors arribava a Lleida, junt amb la bonança econòmica i la sofisticació del paladar dels clients, va aconseguir fer del Forn un referent de la cuina catalana. Amb aquesta empenta i, sobretot, amb la il·lusió de poder crear un espai més adient al que volia fer, dins la gastronomia catalana, vaig adquirir el Manninggan's, que, a poc a poc, s'ha convertit en la Fonda del Nastasi.
Ha estat sempre al front de
la cuina del Nastasi?
la cuina del Nastasi?
Al llarg de la meva trajectòria professional he tingut la sort de poder crear i dirigir cuines molt diferents entre si. Aquesta ha estat una de les grans motivacions de la meva vida, crear plats i sensacions diferents per a diversos paladars.
D'on ve el nom del Nastasi?
Nastasi és el malnom que van donar al meu avi a Alguaire, el nostre poble natal. Cal Nastasi era conegut per donar allotjament als viatgers de l'època i aquesta vocació familiar de servei, junt amb la cuina de la meva àvia, m'ha acompanyat durant tota la meva vida.
Quina és la millor estació de l'any per als seus plats?
El millor de la Catalunya interior és que cada època de l'any sorprèn amb productes únics i extraordinaris. Les fruites d'estiu, el bolets de la tardor, les hortalisses d'hivern i els brots de primavera són, sense cap mena de dubte, l'únic secret de la nostra cuina.
Darrerament el món de la cuina, i dels cuiners, ha pres en diverses cadenes televisives un protagonisme que abans no tenia, com veu aquest ‘boom'?
Sóc un gran fan del programa Masterchef, crec que ajuda a dignificar un ofici com el meu, el de cuiner. Però m'ho prenc com un xou basat en la cuina. Penso que en aquesta mena de programes no es fa patent ni es mostra al públic el dia a dia d'aquest ofici, amb els seus esforços i els seus sacrificis.
L'ús de les noves tecnologies ha fet que els clients puguin fer pública la seva opinió dels locals per on passen. Què li sembla poder rebre una crítica que no podrà rebatre?
És clar que les xarxes són el màxim exponent de la nova democràcia. Citant el gran guru de l'hostaleria espanyola, Domènec Biosca, podríem dir que una queixa és un regal. Les xarxes socials ens ajuden a entendre millor els nostres clients i a conèixer quines són les seves necessitats.
L'any 2005 van ampliar el negoci obrint l'Hotel Nastasi Spa amb 100 habitacions i un ‘spa' a l'àtic. Quins van ser els motius?
Vam notar un canvi de tendències en els nostres clients. Diversificar el model de negoci ha resultat per a nosaltres un gran èxit comercial.
Els ‘spas' estan al soterrani, per quin motiu el de l'Hotel Nastasi és a dalt de tot de l'edifici?
Acabant les obres la meva família i jo vam pujar on ara és situat l'spa. A l'hotel cadascuna de les habitacions té un poema dedicat a Lleida. Allà dalt les vam repassar i en arribar a la famosa frase de Magí Morera sobre la Seu, “fet per gegants o gents de raça gegantina”, vàrem mirar endavant i la Seu ens va respondre des de dalt del turó. Va ser un moment màgic per compartir amb tots els nostres hostes.
Per què han batejat amb noms de la geografia lleidatana els salons de l'hotel?
És una manera d'agrair a tota la nostra província trenta anys de fidelitat i modus vivendi.
Què té Lleida que no tingui una altra ciutat de Catalunya?
La boira.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.