Absolts els dos policies que van detindre el dolçainer d'Obrint Pas per parlar valencià
Estaven acusats d'un delicte de detenció il·legal i tres faltes de lesions, amenaces i vexacions
L'Audiència de València argumenta que existeixen versions contradictòries, però que la denuncia no queda provada ni demostrada
L'Audiència de València ha absolt a dos agents de la policia espanyola acusats d'excedir-se en les seues funcions en una actuació que va acabar amb la detenció d'un músic valencià Miquel Gironés al qual havien demanat que s'identificara després de sorprendre-li llançant papers a terra des del cotxe que tenia estacionat en un carrer sense eixida, en una zona habitual de tràfic de drogues.
La secció cinquena considera que existeixen versions contradictòries sobre l'ocorregut aquell 25 de març del 2013 quan el denunciant, el dolçainer del grup Obrint Pas, va mostrar les seues discrepàncies amb l'actuació dels agents, que estaven escorcollant el vehicle, i va ser detingut. “Valorant i ponderant les diferents versions contradictòries entre els acusats i el denunciant, donant el mateix valor i versemblança a tots dos, el fet no queda provat ni demostrat”, arreplega la sentència, de la qual ha sigut ponent el magistrat José Luis Rubido.
La sala insisteix que “no es va poder demostrar quina de les dues versions enfrontades entre els acusats i el denunciant M. L. G. és la real i vertadera; en tot cas, els acusats, agents de la policia espanyola, estaven actuant de servei, en l'exercici de les seues funcions, i estan legitimats per a detindre”.
Afig que els policies “van al·legar rebre una espenta del denunciant per la qual cosa la seua actuació era en evitació i recerca d'un suposat delicte o falta (delicte lleu)” i conclou que “res irregular s'adverteix ni es prova de l'actuació el dia dels fets provats per part dels acusats. En tot case la detenció del denunciant M. L. G. va durar amb prou faenes unes hores, va ser posat en llibertat el mateix dia, per la qual cosa el delicte no està provat ni acreditat en actuacions de les proves del judici oral”.
El tribunal de la secció cinquena considera que el part mèdic i la fotografia aportats pel denunciant són insuficients per a demostrar que els policies acusats li van agredir.
Respecte a la fotografia aportada, la sentència explica que “si bé comptem amb algun indici de poder ser veritat tal agressió en la cara del senyor G., a través de la declaració testifical dels seus amics, que ho van esperar en eixir de la policia, el ben cert és que no es va acreditar ni tan sols l'existència de tals lesions en no estar comprovat ni ser possible demostrar que la fotografia d'actuacions correspon al dia dels fets o a un altre diferent”.
Els mateixos dubtes pesen sobre l'informe mèdic. El facultatiu d'urgències que va atendre al denunciant un dia després “va apreciar una contusió mandibular i un tap de cerumen” però en haver transcorregut quasi 24 hores des de la suposada agressió el tribunal considera que “existeixen molts dubtes de la relació de causalitat entre tal lesió i l'actuació dels acusats”.
Sobre aquest extrem, la sala manifesta la seua estranyesa que ni el denunciat ni el seu advocat demanaren en comissaria, quan estava detingut, ser vist per un metge “per a assegurar o provar les lesions patides en un moment concret i determinat”.
