La fiscalia porta al jutge l'ús dels sense sostre per a estafes fiscals
En dos casos dels dotze denunciats per Arrels Fundació, el ministeri públic creu que hi ha indicis per obrir una investigació penal
Els empresaris els feien servir de testaferros
L'ús per part d'empresaris de persones sense sostre per cometre estafes no ha passat desapercebut als ulls de la justícia: la fiscalia de delictes econòmics de Barcelona veu prou indicis en dos dels dotze casos destapats per Arrels Fundació i ja ha presentat als jutjats dues denúncies. Es tracta de persones sense llar, i sovint amb problemes de salut mental o addiccions, que havien estat estafades per desconeguts per tal d'utilitzar-les com a administradores d'empreses o testaferros i així estalviar-se de pagar a Hisenda o cometre fraus.
Els casos es van destapar quan l'Agència Tributària, la Seguretat Social i altres empreses van començar a reclamar imports pendents de pagament a aquestes persones sense recursos que vivien al carrer o en allotjaments d'entitats socials. Els fets van succeir entre els anys 2007 i 2009, però les víctimes no en van ser conscients fins al 2012. El temps transcorregut i les dificultats dels afectats per recordar com va anar tot plegat dificulten la redacció de les denúncies. Malgrat tot, dos dels casos estan seguint els tràmits judicials i n'hi ha algun altre que encara està en procés d'estudi.
A més del fet d'haver estat utilitzades i enganyades, el problema és que aquestes persones poden tenir problemes a l'hora de cobrar una prestació o rebre una ajuda perquè consta que tenen deutes econòmics. Des d'Arrels consideren que aquests dotze casos són només la punta de l'iceberg, i fent-ho públic volen fer visible la vulnerabilitat i la total indefensió de les persones sense llar.
Els presumptes estafadors no són grans empresaris, sinó propietaris d'empreses petites o mitjanes. Segons l'ACN, dos empresaris del Vallès van convèncer el 2007 un sense sostre perquè figurés com a titular d'una empresa de frigorífics, que en realitat controlaven ells dos i a partir de la qual feien moviments bancaris que beneficiaven la seva empresa de càtering.
LES XIFRES
“Tant si teniu casa com si no, sempre teniu drets”
“Tant si teniu casa com si no, sempre teniu drets. Però si no la denuncieu no hi ha manera de posar fi a la violència que patiu quan dormiu al carrer. No esteu demanant almoina. Teniu drets com a ciutadans que sou. ” Són paraules del fiscal coordinador del servei de delictes d'odi i discriminació de la fiscalia provincial de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, que dijous passat va visitar el centre obert d'Arrels Fundació, al Raval de Barcelona, i va parlar amb alguns dels usuaris per animar-los a defensar els seus drets.
“Va ser una conversa molt de tu a tu, molt interessant, i és important fer arribar a les persones que viuen o han viscut al carrer el missatge de ««No ho heu d'acceptar»”, va subratllar ahir el director d'Arrels, Ferran Busquets. Són poques les persones sense sostre que denuncien les agressions, però últimament s'estan abocant esforços a recollir dades per evidenciar la crueltat d'aquesta violència gairebé invisible. Segons l' Observatori Hatento , gairebé la meitat de les persones que dormen al ras han patit agressions i intimidacions derivades de la seva situació d'exclusió. “Teniu poques pertinences i tot i així us roben. Ho heu de denunciar”, va insistir Aguilar.
Diferents entitats treballen per fer visible l'abast dels delictes d'odi contra les persones sense llar: el Centre d'Acollida Assís, amb seu a Sarrià, a Barcelona, col·labora amb l'Observatori Hatento per comptabilitzar i visibilitzar les agressions, i Arrels estudia buscar fórmules per facilitar que aquestes agressions siguin denunciades.