Un documental mostra el dia a dia de la Mina
La cinta, que exposa els problemes d'habitatge del barri, busca finançament per afrontar la part final del projecte
Més a prop però tan desconegut com el planeta. El Venus que volen donar a conèixer els realitzadors Mariona Giner i Sergi Pujolar és al barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, i simbolitza la lluita per un habitatge digne que cada dia lliuren molt veïns d'aquest barri i d'altres situats a les conegudes com a perifèries urbanes. Per mostrar-la, tots dos s'han submergit durant gairebé un any en la realitat de la Mina. Prenent com a punt de partida els problemes del bloc de pisos del carrer de Venus, volen ensenyar la situació d'un barri que fa quinze anys que va encetar un ambiciós procés de transformació, on les administracions hi han destinat milions d'euros però que ha deixat de banda molts dels seus veïns.
15 anys a Venus és el resultat de mesos de recerca i gairebé un any de rodatge a la Mina, una pel·lícula que va més enllà dels tòpics de la droga i la marginació social que han mostrat nombrosos documentals que s'han fet sobre el barri. Tot i així, segons Mariona Giner, “tampoc els ignorem perquè no seria lògic”. Retrata els problemes de l'habitatge que es viuen al barri des del primer moment, acompanyant diversos veïns afectats en la seva lluita per la dignitat.
La cinta ha seguit entre el febrer i l'octubre d'aquest any tres grups de persones, dues famílies i l'associació de veïns del barri, per explicar la situació en un moment en què l'administració va decidir fer marxa enrere i deixar en peu l'edifici del carrer de Venus, quan l'enderroc era una de les peces clau del pla de transformació del barri.
Les trames
El sorteig dels pisos destinats als afectats de Venus, que es convertiran en habitatges socials, i el procés d'adjudicació de pisos per a famílies de la Mina en situació d'urgència social, la majoria al bloc degradat de Venus, són dues trames que la pel·lícula segueix amb els seus protagonistes. “Quan vam començar a rodar no sabíem quin en seria el desenllaç”, explica Giner. Els realitzadors han treballat a dins dels habitatges, han seguit el dia a dia dels veïns i han contextualitzat les seves vivències amb la realitat del barri.
El projecte ha tirat endavant sense cap subvenció pública ni cap ajut econòmic privat, només han rebut material tècnic de la firma Olympus per poder rodar. Ha estat la determinació dels impulsors del projecte que ha fet que es converteixi en realitat. “Partim de la certesa que hem de conèixer la realitat de la nostra societat per poder canviar els errors que es repeteixen any rere any i per prendre consciencia de la realitat social d'una Marca Barcelona amb la qual no ens sentim identificats”, diuen els autors.
Ara que ja tenen la pel·lícula gravada i muntada han encetat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma per aconseguir fons per acabar la postproducció i fer difusió
del projecte. L'objectiu
és aplegar 5.000 euros abans del 30 de desembre, que serviran per acabar
el projecte. De moment ja en tenen uns 2.000.
15 anys a Venus es preestrenarà el 24 de febrer a la Filmoteca de Catalunya i està previst que l'any vinent participi en un circuit de festivals de cinema documental.