L'àvia que vol viatjar

Dins de la residència per a gent gran Mirador de Berà, a Roda de Berà (Tarragonès), els seus interns miraven ahir al migdia en silenci el sorteig de Nadal per televisió gairebé aliens a l'efervescència que des de primera hora del matí havia envaït el poble i l'exterior del centre. Amb 92 anys, la Nieves Sánchez, però, mirava els periodistes amb l'espurneig d'il·lusió als ulls d'un adolescent. “M'ho han dit en sortir de l'habitació per baixar a esmorzar i he pensat que em prenien el pèl”, comenta en recordar com s'ha assabentat que el seu dècim de 12.775 li havia embutxacat ahir 125.000 euros del segon premi del sorteig. “Si tingués fills amb qui compartir-ho seria millor, però estic sola i ara el que vull és poder veure món. Vull anar a Mèxic, a Itàlia...veure el que no he vist”, confessava.

La vida d'aquesta població de 5.000 habitants de la costa del Tarragonès, coneguda pel seu arc d'època romana i per ser un epicentre de segones residències turístiques a la Costa Daurada, es va sacsejar ahir gràcies a tres noms: els de les tres germanes Caballero. L'Anna regenta des el 1986 l'única administració de loteria del municipi i, com cada any, la seva germana Montse (cuinera a la residència Mirador) va quedar-se amb deu de les quinze sèries per vendre-les a la residència entre treballadors i amics. La tercera germana, la Fina, va fer el mateix amb una trentena de dècims que cada Nadal reparteix entre els comerciants de la plaça Catalunya, on ella mateixa regenta una botiga de roba. Multiplicant la sort per tres, ahir a Roda de Berà era impossible trobar un veí que no conegués algun dels afortunats.

“Ha estat un premi molt ben tocat, tot repartit entre gent treballadora”, explicava la responsable de l'administració, mentre l'entrada de diferents rodencs(alguns agraciats, altres simplement contents per la sort dels veïns) interrompien pràcticament cadascuna de les seves frases. Per ella, que confessa que cada 22 de desembre guarda el cava a la nevera “per si de cas”, ha estat el primer gran premi d'aquestes dimensions.

“L'any passat ens van tocar 220 euros per Nadal, i tenia el pressentiment que aquest any sí”, explicava la seva germana Montse, que entre càmeres i flaixos intentava sense èxit retornar a la seva desatesa cuina de la residència de gent gran. Va ser ella qui va escollir el número d'entre els que tenia disponibles l'Anna a l'administració. “La Montse va dir que volia un número acabat en cinc i aquest va ser el primer que ens va sortir”, comentava la tercera germana, la Fina.

A la plaça Catalunya, on els dècims es van repartir entre els botiguers, diversos comerciants continuaven darrere dels mostradors entre els clàxons dels cotxes que se sumaven a la festa. La Rosa Hernàndez, propietària d'un bar, va ser la primera en adonar-se de la notícia, i ahir al migdia es donava la satisfacció de penjar un i un altre cop a la seva oficina bancària. “El meu exmarit va marxar fa dos anys deixant-me tots els deutes. Ara tancaré uns quants dies perquè vull passar les primeres festes en condicions amb la meva filla”, explicava.

La mateixa emoció es vivia a les portes de la residència Miramar, on la Jessica Alegre, treballadora del centre, era gairebé incapaç de contenir les llàgrimes. “Sóc mare soltera i just ahir em van aprovar la hipoteca per un pis protegit. Ara sé que el podré pagar i viure”, detallava. Històries també d'amor, i de boda, entre altres treballadors. Juan Pardo i Dolors Gómez, que es van enamorar fa deu anys quan treballaven també junts a un altre centre de Creixell, van tenir de seguida clar a què dedicarien els dos dècims premiats: “Volíem casar-nos però no teníem diners per fer-ho com volíem. Aquest maig o juliol hi haurà boda!”, exclamaven.

Escenes entre la festa i la incredulitat que es mirava una mica de lluny l'Adelardo Caballero. Ell és el quart germà Caballero, però a ell no li va tocar res. “És igual, estic content per elles”, deia. I és que a Roda, ahir, el somriure era contagiós.