Societat
David Duaigües
Cisteller
Recuperar l'ofici de l'avi
Després de quatre anys a l'atur, es va inventar una nova vida amb la natura com a referència
Una aventura en la qual implica tots els de casa seva
En David Duaigües és fill d'Arbúcies i, com quasi tots els joves del poble, va anar a treballar a les carrosseries. Va mantenir la feina 21 anys fins que un ERO el va deixar al carrer i sense expectatives. Després d'un temps d'espera, va decidir que volia recuperar la seva vida i va desempolsar les eines de cisteller del seu avi. Només tenia la teoria, les llargues xerrades i explicacions que li havien fet de petit, però cap tipus de pràctica. Estava determinat a guanyar el repte i després d'aprendre tant per internet com desmuntant més d'un cistell avui és un professional qualificat que té la natura com a referència i sap que tot i les complicacions se'n pot sortir.
Quins cistells fa?
Els tipus que es fan a Catalunya i una part de València, els que es coneixen com de cul de queixal, en els quals la canya i el vímet són els materials principals.
En troba, de vímet?
En aquesta zona quasi s'havia perdut. Una vimetera, si no la treballes i la cuides, es perd. A l'hort del meu sogre quedaven dues vimeteres que jo diria que són centenàries. Les vaig recuperar i replantar i ara potser hi ha entre vint-i-cinc i trenta vimeteres que viuen bé. Aquí hi ha dos tipus de vímet, el negre i el ros. Jo en tinc plantat de totes dues classes, però és el ros el que faig servir.
I els tions?
Per una altra banda em dedico a l'agricultura ecològica, i ara per Nadal em dedico a fer tions.
Una feina divertida.
Aquesta és una bona època. Li puc dir que jo treballo sense intermediaris. Jo ho faig i jo ho venc, i no hi ha intermediaris de res. La nostra és una proposta molt familiar. Per exemple, les barretines me les fa la meva mare, els troncs de suro els tallem amb el meu soci d'agricultura ecològica, la meva dona els pinta la cara i només venem a Arbúcies, perquè si ens posem a voltar fires potser aquell tió que nosaltres venem a deu l'hauríem de vendre a vint.
Li costa guanyar-se la vida?
Jo no tinc botiga, només venc als mercats i a casa. Si li he de ser franc, puc dir que fer cistells va ser una sortida però per ara no és rendible, i si te'n surts és perquè per una banda et dediques amb cos i ànima a l'ofici i a part de vendre la peça pots fer algun taller. N'he fet a Breda, també al museu de la Gabella i a grups de turistes; per exemple, aquest estiu en vaig fer a un grup de discapacitats que van anar a passar uns dies de vacances en una casa de turisme rural.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.