La meitat dels autoserveis i fruiteries, en mans d'estrangers
La irrupció de les botigues regentades per immigrants també ha propiciat un canvi d'hàbits dels clients, que poden anar a comprar fins ben entrada la nit i els caps de setmana
Els nouvinguts han rellevat el comerciant tradicional
Més de la meitat dels petits autoserveis i botigues de queviures de Barcelona i l'àrea metropolitana, sense comptar les parades dels mercats i els supermercats, ja són en mans d'estrangers. El mateix passa amb el 40% de les fruiteries. Aquestes són dues de les dades més impactants d'un estudi encarregat per Mercabarna a l'empresa Psyma, que indica que el 18,5% de tots els establiments d'alimentació minorista de la capital catalana i l'àrea metropolitana (2.660) són en mans d'estrangers, principalment pakistanesos, però també xinesos.
Aquest estudi, titulat El canal de distribució alimentària regentat per estrangers, centrat en Barcelona i l'àrea metropolitana, també indica que el 20% de les carnisseries i xarcuteries, el 4% dels forns de pa i el 8% de les pastisseries i botigues de dolços (excloent-ne els locals ubicats en mercats municipals, hipermercats, cellers i botigues de congelats) també són en mans d'immigrants. El que reflecteix aquest estudi és un canvi gran i visualment impactant a les ciutats, que va començar tímidament amb l'arribada massiva d'immigrants i que avui ja està consolidat.
L'augment del nombre de comerciants estrangers està contribuint al relleu progressiu del comerciant tradicional d'alimentació. Algunes de les botigues de tota la vida amb amos que ja s'han jubilat han quedat ara en mans de persones estrangeres, que eviten així la desaparició d'aquest tipus de petit comerç.
Els estrangers també han canviat els horaris, ja que moltes d'aquestes botigues de queviures i fruiteries –emparant-se en la llei, que els ho permet– obren moltes més hores que no pas les botigues tradicionals i, d'aquesta manera, com que són obertes quan totes les altres botigues ja han tancat, també han canviat els hàbits de compra dels clients, que saben que sempre poden anar a buscar un producte a última hora.
El 89% d'aquests comerciants s'abasteixen de productes frescos a Mercabarna. Segons els responsables d'aquest mercat barceloní, Mercabarna és, amb relació a aquests clients, “líder indiscutible en abastiment de fruita i verdura i té una quota de mercat propera al 30% en la resta de productes frescos”.
L'estudi encarregat per Mercabarna a Psyma s'ha fet per “saber la realitat d'aquests nous clients i les seves característiques”, explica el director d'estratègia i màrqueting de Mercabarna, Pau Vilanova, que assegura: “Preveient aquest canvi en els nostres clients, ja fa uns anys que vam començar a fer cursos de xinès als treballadors de les empreses que operen a Mercabarna.” El xinès és un comprador que gairebé no parla castellà ni català; en canvi, els pakistanesos aprenen la llengua més fàcilment. No hi ha cap problema pel que fa a la llengua al mercat central de fruites, verdures, peix, flors i escorxador de la ciutat.
Pakistanesos
Parlant dels establiments regentats per ciutadans d'origen estranger, el 61% són autoserveis; el 24%, fruiteries, i el 10%, carnisseries, la majoria halal. La nacionalitat predominant és la pakistanesa, juntament amb les d'origen asiàtic i llatinoamericà. I, pel que fa a edats, un 42% tenen entre 40 i 50 anys
i un 37%, entre 30 i 40. Un 12% tenen entre 50 i 59 anys i poc més d'un 6% en tenen menys de 29.
El 19% de les fruiteries i l'11% de les carnisseries fan la compra conjunta amb altres establiments per estalviar costos i per poder oferir millors preus, i la meitat d'aquests comerciants compren producte fresc dues o tres vegades a la setmana. El 84% d'aquests comerços són familiars, mentre que un 16% pertanyen a una cadena (Coaliment, Suma, Pròxim i Spar).
“És veritat que al principi hi havia molt la tendència de venir a comprar a Mercabarna a última hora del dia, quan estàvem a punt de tancar. Aleshores molts d'aquests comerciants podien adquirir els darrers productes a més bon preu i, en conseqüència, també vendre'ls més barats. Ara, però, tot i que alguns encara ho fan, la tendència ha canviat i majoritàriament vénen a primera hora com tothom”, explica Pau Vilanova. Mercabarna és conegut per la majoria d'aquests comerciants, i hi van a comprar el 89% de les fruiteries, el 30% de les carnisseries i el 34% dels que venen productes frescos.
De 50 a 100 m²
L'estudi de Mercabarna analitza també la mida dels establiments i constata que són de dimensions més aviat reduïdes. Per exemple, el 16% tenen menys de 50 metres quadrats i el 65%, entre 50 i 100. De 150 metres quadrats, només hi ha un 11% dels establiments, i un 8% en tenen més de 200.
Per nacionalitats, i segons aquest estudi, els pakistanesos són la nacionalitat predominant i ja suposen el 63%. Altres països d'Àsia, sobretot la Xina, representen el 16%, mentre que els sud-americans se situen en un 6%.
Segons aquest estudi encarregat per Mercabarna, més del 61% dels autoserveis i fruiteries que regenten els estrangers no estan especialitzats en productes ètnics: “Compren el mateix que els botiguers catalans”, diu el responsable de Mercabarna Pau Vilanova.
El 38% sí que estan especialitzats en productes ètnics. Això és representatiu pel que fa a la carn, ja que els musulmans només en mengen de halal i, per tant, l'han d'anar a comprar a les seves botigues.
LES XIFRES
Els immigrants es fan forts en el sector del comerç
Un 11,78% del total de comerços de Catalunya estan regentats per persones immigrants, mentre que la mitjana espanyola se situa en un 9,82%, segons un estudi de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC).
D'acord amb aquest estudi, a tot Catalunya hi ha prop de 63.500 estrangers dedicats al sector del comerç, dels quals 3 de cada 4 són treballadors afiliats al règim general i un 25% són autònoms. Això suposa un increment de més de 3.500 afiliacions respecte al mes de maig del 2014.
Girona és la demarcació amb més autònoms de nacionalitat forana dedicats al comerç: un 13,12% dels seus comerciants són estrangers. A aquesta demarcació, la segueixen, en aquest ordre, Barcelona (12,04%), Tarragona (11,28%) i Lleida (7,16%).
La presència d'estrangers en el comerç és superior que en altres àmbits de l'economia. Així, si un 11% dels autònoms estrangers es dediquen al comerç, només entre un 9,5% i un 10% treballen en altres sectors.
Per nacionalitats, les més freqüents entre els comerciants són la xinesa (30,57%), la pakistanesa (28,95%), la marroquina (16,72%) i l'índia (6,18%). Les altres nacionalitats tenen una representativitat inferior al 3%. I una dada important: per sexes, un 20,76% dels comerciants estrangers són dones i un 79,24%, homes. Aquests percentatges són inversos si els comparem amb la proporció general del sector, en què la taxa de feminització és d'un 68%. Un 20% dels establiments regentats per estrangers són de telefonia, locutoris, internet i/o mòbils. Els segueixen els basars (14,79%) i les botigues de queviures.
