El síndic demana que un jutge validi l'ingrés als geriàtrics
El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura denuncia l'internament forçós d'avis amb demència
L'organisme reclama més formació mèdica per detectar possibles maltractaments
La intervenció d'un jutge com a veu autoritzada per validar l'ingrés en un centre geriàtric d'una persona gran no incapacitada judicialment però que no pot expressar lliurement la seva voluntat és una de les peticions que fa l'equip de treball del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT) en el balanç del 2015. El síndic, Rafael Ribó, que encapçala aquest equip de treball i que ahir va entregar l' informe d'activitat de l'any passat a la presidenta del Parlament, va reclamar que es derogui el decret 176/2000 de serveis socials que permet que un familiar o amic d'una persona gran firmi l'ingrés i que, a més, es consideri un “ingrés voluntari”.
L'argument per derogar aquest decret és essencialment “prevenir abusos”, va reiterar Ribó. A més, va recordar que el decret contradiu el Codi Civil –que és una legislació superior i marca que cal el coneixement i l'autorització d'un jutge per fer l'ingrés– i també “va en contra dels principis dels drets humans”. La recomanació arriba després que, en diverses visites a residències per a persones grans, l'equip del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura hagi observat que molts avis que es troben en un estat en què no poden acceptar ni rebutjar l'internament hi entren amb la firma d'un familiar o amic. “Cal –diu el MCPT– que els ingressos es notifiquin a l'autoritat judicial o fiscal en el termini més breu possible.”
“Seria convenient sensibilitzar la població sobre la importància de tenir signat un document de planificació avançada de decisions per assegurar que, arribat el moment,
es respecten les decisions preses amb capacitat i llibertat”, conclou també l'organisme creat per evitar abusos i tortures de persones vulnerables.
El Protocol d'Istanbul
L'any passat, l'equip va fer 45 visites a espais amb persones privades de llibertat, és a dir, a centres geriàtrics, però també de salut mental, residències per a persones amb discapacitat o per a infants i adolescents, així com presons i comissaries.
Com a conclusió de les visites, el Mecanisme de Prevenció de la Tortura reclama més formació, especialment en l'àmbit mèdic, per atendre possibles vulneracions de drets humans. Atès l'evident desconeixement del Protocol d'Istanbul, el manual internacional per investigar i documentar la tortura, avalat per l'Alt Comissionat de l'ONU per als Drets Humans, es recomana al Departament de Justícia i als col·legis professionals que el divulguin i en facin pedagogia. Aquest manual aconsella, per exemple, que les exploracions per detectar o comprovar possibles maltractaments es facin sense la presència d'agents policials o funcionaris –en el cas d'una presó–, una pràctica que no es respecta en la majoria dels casos.
Amb referència als cossos policials, l'informe torna a advertir de la “interpretació restrictiva” que fan de la directiva europea sobre els drets de les persones. Això es concreta, va explicitar Ribó, en el fet que, tot i que la norma estableix que la persona detinguda ha de tenir accés a materials i gravacions, la policia només els facilita la informació mínima sobre els motius de la detenció.
LES FRASES
Denúncies i recomanacions amb sentència del TC inclosa
S.P
“Persisteixen els indicis de maltractament físic i psicològic als centres penitenciaris.” És una de les afirmacions que es poden llegir en l'informe del 2015 del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura. Així de cru. Tot i que també diu: “No es pot parlar d'una situació generalitzada d'abusos i maltractaments, però sí que se n'han descrit diversos episodis.”
En l'informe del 2013 es denunciava que els Mossos d'Esquadra i les policies locals prolongaven injustificadament l'estada dels detinguts a les comissaries.
I en el del 2012 es va advertir de “l'alt grau de credibilitat” de les denúncies d'interns de la presó de Brians II. Ahir, el síndic, Rafael Ribó, es va felicitar per “l'alt grau d'acceptació de les recomanacions” de la institució per millorar la prevenció de tortures.
Tot plegat, en un marc polític molt tens en què el Tribunal Constitucional (TC) va donar al març la raó al defensor del poble i va actuar per anul·lar les competències del síndic en matèria de tortura. L'aleshores Autoritat Catalana de Prevenció de la Tortura va canviar de nom i va passar a dir-se Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura. I ha continuat fent feina, intentant fins i tot coordinar-se amb la defensora del poble, Soledad Becerril.
