Atrapat a Hondures

Jaume Costa fa quatre anys que està atrapat a Hondures amb la seva filla petita Rubi en condicions de misèria, com ell mateix relata en el seu llibre Las dos caras de la moneda, que es presentarà el 27 de gener que ve al Centre Cultural Espanyol de Tegucigalpa. En el llibre denuncia que la seva muller, una hondurenya mare de la nena, i la seva família el van estafar. A més, diu que no pot abandonar el país perquè la seva dona ha marxat als Estats Units, on viu amb una altra parella, però no li firma un paper per poder treure la nena d'Hondures.

Costa, tot i néixer a Badalona, va viure bona part de la seva vida al Masnou, on es va casar amb la seva primera esposa i va tenir els seus dos fills, que encara viuen en aquest municipi. Quan es va separar i pel fet que el negoci que tenia no li anava bé, va decidir provar sort a Girona, on va muntar amb un amic seu una botiga de mobles i equipaments de cuina. Un dia en una discoteca va conèixer una noia hondurenya vint anys més jove que ell. Això succeïa al 2005 i ell tenia 41 anys. Al cap de pocs dies, ja vivien junts al pis d'en Jaume i al cap de dos anys, el 15 de setembre del 2007, dia de la Independència d'Hondures, es casaven. Al 2010, naixia a l'hospital Josep Trueta de Girona la seva filla Rubi.

Tal com relata Costa en el seu llibre, des del moment que va conèixer la seva exparella, enviava cada mes 200 euros als seus sogres. El 2011, i amb l'esclat de la crisi a Espanya, Costa va decidir vendre les seves propietats, tancar el negoci i anar-se'n a viure a Hondures amb la seva família, on havia comprat uns terrenys per construir una casa i uns altres per cultivar. Quan va agafar l'avió, no es podia imaginar que la seva idíl·lica vida es convertiria en el calvari que viu ara.

A Hondures, la família de la seva dona vivia al poble d'Ermita. Un cop allà, es va adonar que totes aquestes propietats eren a nom dels seus sogres. Tot i així, a la mare de la seva muller també li va pagar l'ampliació d'un negoci de venda de comestibles que tenia al poble. Als dos mesos, la seva parella el va deixar i la seva família es va quedar amb totes les propietats que Costa havia comprat. En el llibre explica que inicialment semblava que s'ho repartirien tot a parts iguals, però al cap de tres dies la seva esposa i el pare d'ella li van dir que la noia marxava a Espanya, que necessitava els diners i que no podien pagar-li la seva part. “El tracte d'ells és que em donaven la nena, que ells no la volien”, ressalta en el llibre. En aquell moment, la seva dona tampoc volia el divorci, així podia obtenir la nacionalitat espanyola. Un cop assolit aquest objectiu, la mare va demanar el divorci i ara hi ha un procés judicial obert a Hondures tant per les propietats com per la custòdia de Rubi. Costa afirma que la mare mai ha estimat la nena i argumenta que la va abandonar perquè va marxar als Estats Units, on viu amb la nova parella, un noi hondureny.

Però aquesta no és l'única adversitat amb què Costa s'ha hagut d'enfrontar. Va regentar durant un temps el restaurant Makenko, a Tegucigalpa. “Anava bé, venia gent del govern, però vaig tenir la mala sort que vaig caure en mans de les maras, que em van estar extorsionant i em va arruïnar”, assegura Costa en una entrevista a aquest diari.