França i Espanya es preocupen de les “divagacions” de les vaques de l'Albera
A Perpinyà s'ha creat el “Comitè de Pilotatge transfronterer de la valorització dels recursos bovins del massís de l'Albera”.
“Posar un terme a la divagació dels bovins no identificats que provoca nombrosos perjudicis, particularment en termes de seguretat de les persones.” Així explicava ahir a Perpinyà Josiane Chevalier, Prefecte dels Pirineus Orientals, la creació del “Comitè de Pilotatge transfronterer de la valorització dels recursos bovins del massís de l'Albera”. A l'acte de constitució la Prefecta va convidar el seu homòleg espanyol, el sotsdelegat del govern de Madrid a Girona Juan Manuel Sánchez Bustamante i el delegat del Govern de la Generalitat Eudald Casadesús. Un altre objectiu d'aquest comitè transfronterer és “el reconeixement i la valorització de la raça” de la vaca de l'Albera amb la finalitat d'organitzar “la ramaderia, d'ordenar l'espai i d'aportar perspectives econòmiques viables als ramaders.”
Memòria col·lectiva
El problema de la divagació del bestiar al massís de l'Albera fa part de la memòria col.lectiva. És només a partir dels anys 2000 que va prendre un to més important per la freqüència dels incidents i accidents provocats pels animals descontrolats.
En aquest cas, no es tracta de bovins de ramats controlats d'una raça autòctona, sinó d'una fugida en massa d'animals de diverses races europees, criats en una finca de Requesens, a prop de Cantallops, però municipi de La Jonquera. Per trobar pastures i aigua, sobretot l'estiu, els animals es van apoderar tot el territori boscós de la pendent nord del massís, entre Sureda i El Pertús, però molt especialment a la part interior de l'Albera. Es va parlar d'alguns centenars d'animals al 2014.
Aquests animals, majoritàriament vaques al inici, es van, poc a poc, reproduir i al cap d'una quinzena d' anys i cinc o sis generacions, el grups de bovins comptaven tantes vaques com toros. Només les velles vaques eren identificades. La major part dels animals no portaven cròtal -l'etiqueta identificadora grapada a l'orella-, és a dir, sense tenir existència legal ni un seguiment veterinari. Aquest animals, especialment els mascles, no havent tingut cap contacte amb els humans, mostraven una actitud, a vegades, molt agressiva. Un seguit d'atacs contra excursionistes i ciclistes, accidents amb ingrés als serveis d'urgència d'habitants dels municipis de la zona, destrosses en horts i jardins, intrusions en reserves d'aigües i piscines van obligar les autoritats administratives a prendre en compte el risc públic i sanitari. Però la lentitud administrativa i la manca de preses de decisió van fer durar la situació i accelerar la multiplicació dels bovins durant anys.
El 28 de setembre 2015, un boví va caure sobre un cotxe que va ser totalment destrossat a la carretera general, sortida del Pertús. després d'una nit on els gendarmes van ser cridats vàries vegades perquè ramats incontrolats es trobaven tant a la general com també a l'autopista. L'autoritat prefectoral va, llavors, decidir l'eliminació dels animals incontrolats, cosa que es va realitzar durant les setmanes següents seguint la normativa rigorosa de l'ONF. Avui dia no s'en noten més, almenys a la part més occidental del massís, als municipis de Montesquiu, L'Albera i El Pertús
