El Brut i la Bruta avancen un any més el carnaval a Torà
A la localitat de la Segarra, el carnaval arriba una setmana abans que a la resta del territori gràcies al Brut i la Bruta, els dos gegants protagonistes de la festa de la Llordera
Ja és aquí un dels carnavals més antics i matiners del país. Una setmana abans que s'aixequi el teló oficial de les festes més esbojarrades de l'any, Torà ja s'ha posat la màscara. El Brut i la Bruta són els dos gegants que donen nom a la festa de carnaval de Torà, hereva de l'antiga festa de la Llordera, que se celebrava abans del 1939 i que uns quants joves de la localitat van recuperar a principis dels noranta.
El Brut és el gegant que capitaneja la festa. El van crear el 1994 amb la imatge del Pep de cal Jovans, un veí de Torà que participava en la festa des dels seus inicis. De seguida va venir la Bruta, el Bonic, la Bonica i la resta de figurants de la que és avui una de les festes més intenses de la comarca. La XXVII edició del Brut i la Bruta comença avui al matí amb rua infantil liderada pels petits bruts i brutes del CEIP Sant Gil i de la llar d'infants El Jardí. A la nit hi haurà festa al pavelló amb la música d'MDF.
El cos central de la festa del Brut i la Bruta arrencarà demà (16.30 h) amb una trabucada, el pregó i l'entrega del premi al millor balcó. El concurs de decoració de balcons gira enguany entorn dels paraigües. I tot seguit, la millor sàtira toranesa s'apoderarà de la plaça.
En acabar, el Bonic i la Bonica iniciaran el seguici amb un primer ball de gala al so dels violins i sense la intervenció burleta del Brut i la Bruta. A continuació es faran els balls dels gegants, iniciant així la rua pels carrers que s'anirà aturant a cada plaça per fer el ball pla de Torà. El Brut i la Bruta recorreran els carrers empaitant la quitxalla i mofant-se del ball del Bonic i la Bonica, que, vestits amb les millors gales, aniran al davant, dansant al so dels violins.
La rua s'iniciarà amb una gran trabucada però no es faran servir trabucs al llarg del recorregut. Finalitzarà al poliesportiu, on hi haurà la botifarrada popular (amb entrepans de botifarra negra, és clar) i el gran bingo. Originàriament, la rua de la Llordera tenia com a finalitat recollir viandes per fer un berenar sopar popular al final de la rua. Actualment aquesta recollida ja no es fa, però en acabar és costum comprar un entrepà de botifarra negra.
Els petits també tindran la seva gresca dissabte al matí. Sortirà a les onze de la plaça de l'Hostal i estarà amenitzada per la Batucada Shangó. Al migdia, al Convent, tothom qui vulgui podrà gaudir de l'espectacle d'animació que oferirà Jaume Barri.
Més dades
Dissabte, a les 16.30 h, a la plaça del Vall, pregó de carnaval. Seguidament, rua i dansa del Bonic i la Bonica amb la Xaranga Damm-er.
A partir de les 23.30 h, nit de disfresses al pavelló poliesportiu. Amb Raggatunning, Tapeo Sound System i la batucada Un, Dos, Tres, Kua. Preus: disfressat de cap a peus, 6€ i sense disfressar, 9€.
Del dijous llarder al cap de setmana previ a l'oficial
m,.j.r.La festa de la Llordera era una dansa carnavalesca que se celebrava a Torà el dijous gras des de mitjan segle XVIII. Amb l'inici de la Guerra Civil es va suprimir. No va ser fins a l'any 1990 que un grup de joves toranesos va iniciar la recuperació del ball de la Llordera i, de passada, el caràcter popular de la festivitat de carnaval. Una de les primeres coses que es va decidir va ser el canvi de data del dijous llarder al cap de setmana anterior al carnaval oficial. El motiu pel qual no es va decidir celebrar el carnaval en la data oficial va ser la proximitat amb Solsona, on ja, en aquest moment, s'hi celebrava un carnaval totalment consolidat. També es va produir un canvi de nom, de festa de la Llordera a festa del Brut i la Bruta, utilitzant només el nom de festa de la Llordera com a afegitó. Els organitzadors apunten que aquest canvi es va fer per donar un to més desenfadat, tot seguint la tònica dels carnavals moderns.