Europa culmina el canvi de política

Mentre pel sud continuen arribant refugiats, pel nord aquests són expulsats. Europa ha fet un gir en els últims dies en la seva política amb els refugiats canviant la política de portes obertes a les expulsions. Primer va ser Suècia qui va anunciar ahir que deportaria entre 60.000 i 80.000 refugiats, als quals se'ls ha denegat l'asil i, immediatament, es van sumar a la proposta Finlàndia i Noruega.

En una entrevista publicada ahir al diari Dagens Industri, el ministre suec de l'Interior, Anders Ygema, explica que el seu govern ha demanat a la policia i a l'oficina de migracions que organitzin el retorn en vols xàrters als seus països d'origen d'entre 60.000 i 80.000 persones a les quals se'ls ha denegat l'asil. Aquesta xifra suposa prop de la meitat de les 163.000 persones que van demanar asil en el país nòrdic durant el 2015, el nombre més alt per càpita a Europa.

Suècia, però, no és l'únic país que ha decidit aplicar la política de retorn. Immediatament es van sumar a la mesura Noruega i Finlàndia. Aquest últim país, segons va revelar un alt càrrec del Ministeri de l'Interir, vol expulsar prop de 20.000 refugiats dels 32.000 que van demanar asil l'any passat, una xifra que significaria que el 62% són expulsats. Noruega, per la seva banda, vol fer el mateix amb uns 5.000 refugiats que van entrar al país des de Rússia. Però en aquest cas Rússia tampoc els vol. Holanda, per la seva banda, proposarà tornar a Turquia, per ferri, tots els immigrants i demandants d'asil un cop trepitgin terra grega a canvi d'un pla d'entrada regular a Europa per rebre entre 150.000 i 250.000 refugiats, segons assegurava ahir el diari De Volksrant.

El diari recull una entrevista amb el líder dels laboristes del PvdA, Diederik Samson, en la qual explica que el govern holandès del primer ministre, Mark Rutte (del partit liberal VDD, que governa en coalició amb el PvdA), treballa des de desembre amb aquest pla, amb el qual volen posar fi a la crisi de refugiats que viu Europa després del fracàs de les quotes i de la política de portes obertes imposada per la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Holanda, que aquest semestre ocupa la presidència de torn del Consell de la UE, ja que ha començat a tractar el pla amb un grup reduït de membres de la UE, entre ells Suècia, Àustria, França i Alemanya, amb vista a començar-lo a aplicar la primavera vinent. La idea d'aquest pla és “tancar” la ruta Turquia-Grècia, però per poder posar-lo en funcionament cal abans tancar un acord que permeti anomenar Turquia “país segur” (en la situació actual les Nacions Unides no permet rebutjar demandants d'asil per enviar-los de tornada a terra turca). “Estem molt a prop que es doni a Turquia l'estatus de país segur”, diu Samson en l'entrevista.

A Alemanya, la coalició que encapçala Angela Merkel va acordar limitar el reagrupament familiar dels refugiats. Merkel va tenir una reunió amb el president del Partit Socialdemòcrata (SPD), el vicecanceller Sigmar Gabriel, i amb el cap de la Unió Socialcristiana (CSU) de Baviera, Horst Seehofer, i van acordar, després de setmanes de tensions, suspendre durant dos anys el dret al reagrupament familiar de determinats refugiats. Això s'aplicarà als sol·licitants d'asil que no aconsegueixin l'estatus de refugiats però rebin protecció per raons humanitàries.

Qui també es va pronunciar sobre la proposta holandesa va ser Amnistia Internacional (AI), que va criticar el pla que Holanda té de negociar amb els estats membres de la UE en considerar que només pretén tallar el flux de persones. “El pla holandès per a l'intercanvi de refugiats amb Turquia es moralment insolvent”, diu l'organització de defensa dels drets humans en un comunicat, en el qual raona que amaga la devolució il·legal de demandants d'asil i refugiats de Grècia a Turquia.

En el comunicat, Amnistia destaca que la proposta de la Comissió Europea de designar Turquia com a “país segur” és una manera de negar als demandants d'asil el seu procés normal de sol·licitud de protecció internacional, la qual cosa violaria la legislació internacional i europea.