Cristòfol Ferrer torna

Com a l'impulsor d'un nou model educatiu. Així és recordat a Premià de Mar Cristòfol Ferrer, que va exercir de professor en el municipi durant la Guerra Civil. Per això, en el darrer ple, l'Ajuntament va aprovar per unanimitat que el seu nom llueixi en un carrer, una plaça o un equipament municipal.

La proposta va venir d'una moció de Crida Premianenca (CP), en la qual també es demana que es difongui Cristòfol Ferre r i que se'n faci un reconeixement públic, ja que és una figura “clau per a l'escola nova unificada a Premià de Mar, la qual promovia els valors de l'escola nova, única, gratuïta, laica i en llengua catalana”, explica Joan Ribet (CP), regidor del municipi, a aquest diari.

Cristòfol Ferrer (Palma, 1888 - Premià de Mar, 1986) va començar a treballar el 1935 com a professor a la localitat, on va implementar un model educatiu públic i igualitari per a tots els infants, alhora que va promoure l'ús de les noves tecnologies, com el cinema o l'art del teatre, en l'ensenyança.

El 1948 Ferrer va ser obligat a exiliar-se a Quintanilla San García, un poble de Burgos, durant quatre anys. Quan va tornar va exercir de professor a l'escola de Premià de Dalt. La seva empremta, però, va romandre a Premià de Mar gràcies a la seva dona, Antonia Alfaro, que va obrir un parvulari on se seguia el model educatiu de Ferrer. Josep Maria Molins, regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Premià de Mar, té un vague record del “senyor Ferrer”, com el coneixien al municipi. Molins va estudiar al parvulari de la seva dona. Tot i que en aquella època Ferrer ja estava retirat, anava a les classes dels nens d'aquest centre. “El recordo físicament, venia allà i ajudava la seva dona, portava una boina”, relata Molins.

Aquest regidor exposa que el model educatiu que va transmetre Ferrer és el que ara, vuitanta anys després, reivindiquen en les escoles actuals: “Aules amb menys alumnes, va introduir altres idiomes, com l'anglès, utilitzava el teatre i feia que els alumnes participessin en activitats.” “Aquest model va marcar una nova manera de fer, diferent del que era l'escola tradicional”, destaca Molins.

L'any 1981 es va decidir que un dels instituts de Premià de Mar portés el seu nom. Es tractava de l'institut Cristòfor Ferrer, on es feien estudis de formació professional (FP) i després s'hi va implementar l'educació secundària obligatòria (ESO). En el curs 2011/2012 aquest centre es va fusionar amb l'institut Serra de Marina i va perdre el nom. Ribet va estudiar a l'institut Cristòfol Ferrer i en guarda un bon record. “Aquest esperit de convivència de l'ESO, de batxillerat i dels mòduls va fer que es creés un microclima”, subratlla Ribet, que hi afegeix: “Sigui pel nom o pel que sigui, es va crear un caliu molt especial en el Cristòfol Ferrer, que tenia un model educatiu una mica diferent.” A parer de Ribet, és important que el nom de Cristòfol Ferrer torni a lluir en el municipi, perquè “va ser un impulsor del que hauria de ser l'escola moderna i un home important dins de l'educació de Premià de Mar”. Ara, després de la decisió del ple de l'Ajuntament, la comissió de nomenclàtors haurà de decidir quin és el lloc més adient per recuperar la figura d'aquest pedagog.