Hostes vingueren...

El nombre de visitants que rep Barcelona continua a l'alça i no és cap secret que la pressió turística es condensa al centre de la ciutat. L'entorn de la plaça de Catalunya, de fet, és la zona on hi ha un percentatge més elevat de places d'allotjament turístic en relació a la població resident. I si posem el focus en l'espai delimitat per la Gran Via i els carrers de Pelai, Roger de Llúria i Fontanella, resulta que les places per a visitants tripliquen el nombre de veïns censats. És el cas més extrem que es desprèn de les dades aportades pel govern municipal al debat per definir el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (Peuat). Aquesta zona pertany al barri de la Dreta de l'Eixample, el segon en el rànquing dels vint barris amb el percentatge més elevat de llits per turistes en relació a la població resident (50%), per darrere del Gòtic (53%). En el llistat també figura l'Antiga Esquerra de l'Eixample, on la ràtio se situa en el 19%. Al barri hi ha 41.913 barcelonins censats i 8.029 places d'allotjament turístic. A la pràctica, però, quin impacte té la realitat que descriuen les xifres en el dia a dia dels veïns?

Miquel Martínez viu des de fa quinze anys en un pis de lloguer de l'Antiga Esquerra de l'Eixample. El seu balcó dóna, en concret, a l'interior d'illa format pels carrers d'Aribau, Aragó, Muntaner i Consell de Cent. Una d'aquestes façanes està ocupada per oficines i els veïns comparteixen les altres tres amb un hotel d'un centenar d'habitacions, un hotel apartament, un petit hostal i, com a mínim, una desena d'apartaments turístics –legals i il·legals–, a què cal sumar alguns pisos d'estudiants. “Estem molt a prop del passeig de Gràcia, de la plaça Universitat i de la plaça de Catalunya i ben comunicats amb el metro; la localització és una joia per als turistes”, comenta resignat en Miquel. Un aparcament ocupa l'interior d'illa, on viuen persones grans amb lloguers de renda antiga i d'altres de més joves que els lloguen durant una temporada o bé els comparteixen. “Famílies n'hi ha poques, no sentiràs nens cridant o jugant”, comenta.

I la convivència amb els turistes? En Miquel explica que l'interior d'illa era “perfecte” fins fa cinc anys. “A les nits d'estiu, podies tenir-ho tot obert i hi havia silenci; senties els sorolls que pot haver-hi en qualsevol altre lloc quan algú fa una mica de xivarri el cap de setmana”, recorda. Va arribar un moment, però, que les molèsties van començar a augmentar. “A poc a poc, comences a notar que cada cop hi ha més soroll de gent parlant, cridant, fent festes... I t'adones que és constant, durant tota la setmana”, explica. “Penses que ets tu, que et molesta tot –prossegueix–, però arriba un dia que es fa insuportable i veus que altres veïns han sortit a queixar-se al balcó. Llavors, comences a parlar i a fer xarxa.”

En Miquel assegura que l'hotel, l'hotel apartament i l'hostal no causen conflictes. Ara bé, els pisos turístics i els d'estudiants –on hi ha alumnes de màster, més grans– són una altra història. “Hi ha estudiants que relloguen habitacions a turistes, ho sabem perquè ho han reconegut”, diu. És el cas d'uns joves que han llogat un pis en un edifici contigu al seu, amb terrassa. Segons en Miquel, han fet festes nocturnes –barbacoes– en què han entrat fins a 50 persones, situació que ha obligat la Guàrdia Urbana a demanar reforços per desallotjar el pis. Ell destaca, però, que els apartaments turístics són més conflictius. “Cada tres dies, arriba gent nova, molts cops a hores intempestives, i a l'estiu fan molt soroll; segueixen la festa a casa quan tornen de la discoteca i hi ha dies que marxes a treballar a les set i encara hi són”, diu. L'any passat, de fet, en Miquel va optar per anar a dormir a l'oficina un parell de nits. “Si tota la temporada d'estiu vas a dormir a les quatre de la matinada i t'has de llevar tres hores després per anar a la feina, al final, busques una alternativa per poder dormir; és una situació que afecta el teu rendiment a la feina i el teu humor”, lamenta.

En Miquel forma part de la plataforma veïnal Pisos Turístics NO!, que el dimecres organitza una taula rodona per debatre “sobre els problemes que generen aquests allotjaments i la necessitat de caminar cap al decreixement turístic”. “L'objectiu bàsic és la supressió de tots els pisos turístics”, explica. Considera que “Barcelona s'ha convertit en un parc temàtic” i alerta de l'expulsió dels veïns del barri. “En aquest cas, són els mateixos veïns els que, per llogar els seus pisos a turistes, estan fent fora altres veïns o fent-los la vida impossible”, adverteix.